La raó que els homes visquin menys que les dones pot estar en l’esperma, segons un estudi d’investigadors japonesos que van demostrar en ratolins que hi ha un gen que només s’activa en el sexe masculí i que escurça la vida.
Aquest gen es transmet a la descendència a través de l’esperma i és el responsable també que els homes siguin més grans que les dones, una característica que també implica una vida més curta.
Encara que l’estudi va ser realitzat amb ratolins, els científics consideren que les conclusions es poden aplicar al cas de tots els mamífers, inclosa l’espècie humana.
Sense aportació genètica
La investigació, feta per l’Institut Nodai de Recerca de Tòquio i publicada a la revista científica Human Reproduction, va girar al voltant d’un grup de ratolins que van néixer a partir del material genètic de dues femelles i sense necessitat d’aportació genètica per part d’un mascle.
Un total de 13 ratolins bimaternals, com es defineixen en l’estudi, van ser produïts a partir de la manipulació d’ADN, de manera que els gens als òvuls de femelles joves es comporten com els inclosos a l’esperma, donant-los la capacitat de fecundar.
Material genètic alterat
El material genètic alterat va ser llavors implantat als òvuls de ratolins femella adultes per crear els embrions i el resultat van ser 13 ratolins amb gens heretats únicament de dues mares sense que hi hagués participació de l’esperma masculí.
Aquests ratolins bimaternals van resultar viure de mitjana un 33% més que els ratolins amb pare i mare: 1.045 dies, enfront dels 996 dies que solen viure els ratolins nascuts de manera natural.
Millor sistema immunològic
Els ratolins de laboratori eren sensiblement més petits al néixer i també tenien sistemes immunològics més eficaços.
El responsable és l’anomenat gen marcador, el que té a veure amb el procés pel qual els gens heretats dels dos pares són activats o desactivats en funció del sexe del descendent.
Explicació científica
El director de l’estudi, el professor Tomohiro Kono, va manifestar: “Creiem que la raó més probable per a les diferències en longevitat tenen a veure amb la repressió d’un gen anomenat Rasgrf1 en els ratolins bimaternals”. “Aquest gen normalment s’expressa a partir d’un cromosoma heretat via paterna i és un gen marcador del cromosoma 9, associat amb el naixement postnatal”, va afegir Kono.
El científic japonès va aclarir que “no és clar si el Rasgrf1 està definitivament associat amb la longevitat dels ratolins, però és un dels principals candidats per ser-ne el gen responsable”. “Aquest estudi pot oferir la resposta a les qüestions fonamentals, és a dir, si la longevitat en els mamífers és controlada per la composició del genoma de només un o dels dos progenitors i per què les dones tenen avantatge sobre els homes en el que fa referència a la longevitat”, va explicar el científic.
