Les noves tecnologies, ¿formen part del progrés o són el mateix progrés, en el qual una major productivitat i racionalitat del treball són les seves cames? A hores d’ara, ser un analfabet tecnològic ja t’expulsa cap a un dels dos costats en què, de no posar-hi remei, s’assentarà la societat.
Les dones es van quedant a la part fosca, segons les xifres. Elles, que fan augmentar els dos terços de les persones analfabetes – a l’estil clàssic – no poden perdre aquest tren. Encara que la filosofia serveixi per a homes i dones, en el sentit que aquest tren no pot agafar-se a l’estació següent, la incorporació o no de les dones a les TIC dirimirà la igualtat de gènere.
En les últimes dècades, la integració femenina al mercat laboral ha estat una de les majors referències per a la seva independència. El control de les noves tecnologies és ja un imperatiu curricular per no desplomar en el quadrilàter laboral. No tenir el requisit significarà quedar atrapades a la zona del treball no qualificat on, fins ara, es mouen la majoria de les dones en el món.
Tot i que el contingut és important, el suport ho acabarà definint. I la lluita per la igualtat és de continguts. Una altra cosa és que faci servir la força per imposar uns sobre altres. És una lluita pel coneixement i el control de la societat del coneixement. Les TIC i els seus gurus es presenten davant del món com l’antic consell de savis.
Les dones estan absents de les esferes que marquen les línies de desenvolupament i expansió de les noves tecnologies que operen com a guies del discurs. El professor Manuel Castells ho ha repetit al llarg de la presentació del seu llibre Comunicació i poder: «Qui guanya la batalla de les ments, guanya la batalla del poder».
Les TIC, doncs, han de ser una oportunitat. Aquest coneixement actua com a motor de qualsevol canvi social, inclòs el de la igualtat entre homes i dones. Per incidir en el canvi, cal estar. A més, aquesta saviesa encaixa amb un món cridat a compartir propi d’elles, on els objectius i les persones es troben.
La política i l’ensenyament no s’entenen sense les TIC. Els projectes moderns, rendibles, valents, socials i culturals juguen en aquesta lliga. No hi haurà repesca al setembre per les persones que suspenguin aquesta assignatura. Difícil per a elles, que encara arrosseguen la mala nota col.lectiva d’igualtat.
Per això són importants les iniciatives dels grups de dones, les administracions i les oenagés per posar al dia les dones en aquestes arts i organitzar-se per fer-ho. Un benefici, per a tots. «No és només un tema d’igualtat, sinó d’efectivitat i de rendibilitat de l’economia», considera Anna Mercadé, fundadora de l’Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra.
La jornada Dona i Tecnologia, que va acollir aquesta setmana al Parlament, va ser una caixa de ressonància de la necessitat de la tecnologia i va establir les bases perquè Barcelona sigui el punt de contacte a Espanya del Centre Europeu de Dones i Tecnologia, que dirigeix Eva Fabry.
És una de les maneres d’abordar la solitud que senten moltes dones davant d’aquesta tribu, de color masculí, que exclou les persones analfabetes i té llenguatge propi. De feminitzar fins i tot unes tecnologies considerades massa dures pels nois.
Necessaris també el suport i la mobilització, a través de l’empremta femenina a l’Agenda Digital 2020 d’Europa per obrir-los pas en la investigació i l’enginyeria. Un ressò mundial per defensar un canvi en les mateixes ciències, a la base de posteriors objectius i accions.
Realitzar un bateig per immersió per revertir els paràmetres que han format anàlisi, amb les seves posteriors conseqüències i solucions, necessitats d’ajustaments a la realitat, més plural que ells.
La clau, un cop més, és la igualtat d’oportunitats en la formació. Amb ella, s’atresora l’eina base per accedir a dues requerides ara: els recursos econòmics i la llengua. Les dones parteixen amb desavantatge. Però cal posar-se en un costat, ja.
Eva Peruga és Defensora de la Igualtat d’El Periódico
