Aquest juliol passat vam viure amb entusiasme el naixement del Manifest DonaTIC de la mà d’l’equip de dones DonaTIC del CTecno, acompanyades i recolzades per l’Institut Català de les Dones, el Departament de Politiques Digitals i l’Observatori Dona Empresa Economia.
En aquest manifest, les signants declaren la seva posició com a dones STEM i com a feministes i amb ell s’intenta aportar una sèrie de recomanacions i bones pràctiques per donar suport i impulsar a la dona en el camp de les TIC.
Fa uns dies, vam tenir la sort de poder comptar durant una estona amb Susana Prado i Sonia Cañizares, dues de les responsables principals de la creació d’aquest manifest, per xerrar amb elles una estona i que ens expliquessin més a fons què va impulsar la creació del mateix així com per entrar una mica més en detall en els diversos punts que tracta.
El primer que totes dues ens recalquen és el nucli motor del mateix “Hem volgut elaborar un manifest realista i senzill, no volíem una llista de desitjos si no alguna cosa tangible i executable que es traslladés fàcilment en accions.
Accions que es puguin complir i que puguem assegurar-nos que s’implementin. Hem recollit el que representa el cicle de vida d’una professional de les TIC, des de la publicació de les places, les promocions, les bandes salarials, la conciliació, etc. hem analitzat el procés a partir d’experiències reals de totes nosaltres i hem desenvolupat un pla d’acció i d’acompanyament que permeti a les empreses incorporar-lo amb èxit en la seva operativa diària.
Sabem que hi ha biaixos de gènere inconscients molt interioritzats històricament que no són fàcils de trencar. Per això és important l’acompanyament als departaments de recursos humans de les empreses perquè el canvi transcendeixi a tota l’organització i sigui realment efectiu “ recalquen.
Respecte a aquest tema, i per posar un exemple relacionat amb la publicació de les ofertes de treball. Totes estem familiaritzades amb les llistes de requisits que incorporen aquestes ofertes, requisits que no sempre són d’obligat compliment. Són ideals, desitjos maximitzats per cobrir un lloc de treball. Hi ha estudis que demostren que el grau d’exigència davant d’aquestes descripcions són majors en dones que en homes. “Aquesta situació fa que moltes dones ni tan sols presentin candidatures perquè exerceixen una autoexigència més gran que el sexe masculí que les impedeix ja d’entrada incorporar-se a l’procés de selecció,” puntualitzen “perdent així la capacitat d’incorporar talent femení al procés i a l’organització” .
Amb un redactat molt més clar i concís del que és realment necessari i / o recomanable avançaríem molt en aquest aspecte. Tornem doncs al tema central del Manifest i a com el nucli del mateix és la senzillesa i eficàcia de les seves accions: Un esforç extra per un canvi de redacció pot suposar un gran pas en matèria d’igualtat i diversitat dins de l’àmbit empresarial.
Petits canvis com aquests, ens deixen clar tant Cañizares com Prat, resulten senzills, però altres són més complexos i no poden aconseguir-se de la nit al dia; assenyalen ara que “la disminució de la bretxa salarial, afecta directament el nivell pressupostari de les companyies, és molt important i s’ha de planificar, fixant objectius a mig termini, i resoldre.”
No podem evitar tractar el tema COVID-19, que, per ambdues, ha suposat tristement un pas enrere en igualtat de gènere: “Històricament el paper de cuidador recau sobre la dona i aquesta pandèmia ho ha tornada a demostrar. Hi ha estudis que reconeixen que la pandèmia ha significat un retrocés de mig segle en igualtat de gènere. Si la dona ocupa llocs de menor responsabilitat i de salari inferior, tendeix a assumir al seu càrrec la cura de persones pel que és la primera que s’acollirà a una mitja jornada laboral i serà la primera que es veurà afectada i impulsada a abandonar el seu treball. “
Acaben les dues recalcant una cosa molt important i una nota molt positiva: La bona recepció que ha tingut el manifest. Això es deu en gran mesura, a l’acompanyament i a la definició d’indicadors que permetran mesurar l’avanç de l’empresa. “Comptem amb els Departaments de Recursos Humans i de comunicació, som aliats en aquest procés de canvi, oferint-los una eina efectiva per a això.”
Es tracta doncs, a la fi, d’un treball conjunt, compartit amb les empreses que conformen el CTecno, que han proporcionat feed-back i assessorades a més per l’Institut Català de les Dones i la Direcció General de Societat Digital de la Generalitat de Catalunya i l’Observatori Dona Empresa Economia de la Cambra de Comerç.
Aquesta no és l’única iniciativa que impulsada des Ctecno, un punt de referència en el sector tecnològic.
Vam finalitzar doncs amb un repàs: Altres iniciatives, com la visibilització de referents i les campanyes per instar dones a unir-se al sector STEM sempre seran importants, i no es poden perdre de vista, però el Manifest pren una acció més directa: és una guia que permet dir “Sóc una dona directiva en una empresa tecnològica, tinc aquest Manifest i ho vaig a implementar.” A la fi i al el cap, comparteixen totes, els punts de l’manifest que surten de situacions que totes elles han viscut, en major o menor manera, i és un document amb el qual qualsevol dona de el sector pot sentir identificada.
I la implementació d’aquest manifest és important perquè, en les seves pròpies paraules: “La diversitat sempre és positiva per a les empreses”
Pots consultar el text complet del Manifest DonaTIC
