Quan freguem al vintena edició dels còctels & blocs, al bell mig de la primavera, hem convidat a Cristina Fallaras, periodista i escriptora amb diverses obres a les llibreries, la darrera A la puta calle (crònica de un deshaucio).
Ahir es va reunir la plataforma ‘Nosaltres decidim’ davant els anuncis reiterats de reforma de la llei de l’avortament (la llei de salut sexual i reproductiva de 2010) per part del ministre de justícia Alberto Ruiz Gallardón, des de la que titllava de ‘pretext’ la salut de la dona per sotmetre’s a la voluntat de l’embaràs, que representa un retrocés de trenta anys, fins a les més recents del ministre d’interior que comparava a ETA amb l’avortament, després matisades, però, de gran repercussió social.
La crisi, que en un primer moment va afectar sobretot als homes, torna a tenir cara femenina, i les polítiques de retallada adoptades a Espanya, en l’últim any, afecten en primera instància a la igualtat.
Virginia Bolten, una lluitadora pels drets laborals femenins a finals del segle XIX, es va atrevir a arengar als obrers l’1 de maig de 1890 a Rosario, quan es va celebrar per primera vegada el Dia del Treballador, i també fundar un periòdic, el eslògan va ser: "Ni Déu, ni patró, ni marit", en temps en què les dones no tenien ni veu ni vot.
Sara González, directora de Grant Thornton Espanya diu que el gran repte és retenir i desenvolupar el talent femení en nivells intermedis. Espanya retrocedeix mentre la Xina i Polònia, lideren la quasi paritat de dones en càrrecs directius. Ho fa en el context de l’informe 2013 que alerta sobre el retrocés de dones en llocs directius a Espanya.
Els sis milions i escaig de persones aturades, segons l’Enquesta de Població Activa al nostre país és un anunci que no va passar desapercebut. Un rècord d’aturats que aprofundeix en les desigualtats i en els patiments. Però el perfil d’aturats que es dibuixa és el d’una dona d’entre 36 i 45 anys i amb baix nivell formatiu, segons la memòria de Càritas del 2012.
Imma Tubella ha estat la darrera convidada als dinars que organitza dones en xarxa. L’especialista en comunicació i ex rectora de la UOC va analitzar aquest acte la importància de les noves tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) en la societat i en la reproducció de les tensions i les desigualtats.
Al voltant de la construcció d’una història d’amor als anys 50 (entre 1949 i 1984), es recrea una Barcelona i una societat amb les tensions que la traspuen. "És una poderosa història d’amor, de recreació de mons represaliats", segons va declarar el jurat que li va atorgar el premi de biblioteca breve.
La imatge de la violència de gènere a la premsa no acaba de sortir gaire ben parada, l’impacte de la crisi, la basculació de la víctima a l’agressor i l’excessiva exposició de les víctimes a través d’una major identificació i de l’abús de les fotografies de retirades del cadàver és a grans trets les males pràctiques del periodisme escrit que tenen com a resultat una visió distorsionada de la violència de gènere.
Les reaccions a les declaracions del ministre de Justicia, Alberto-Ruiz Gallardón, en les que qualifica de ‘pretext’ el supòsit de la salut de la mare, i que alhora anuncien, segons el mateix Ministre, “ que restringirà la llei de l’avortament ‘aviat’ no s’han fet esperar.
’La dona i el seu cos: cultura sexual i reproducció entre el franquisme i la transició democràtica’ que organitza la Societat Catalana d’Història de la Ciència i Tècnica (Institut d’Estudis Catalans), a càrrec d’Eugenia Gil. Una història que té, com a mínim dues potes: les fites jurídiques i la lluita social.
El ple del Tribunal Constitucional (TC) ha declarat "inconstitucional i nul" el sistema que la Llei General de la Seguretat Social estableix per al càlcul dels períodes de cotització que donen dret a una pensió contributiva en el cas dels contractes a temps parcial .
Entrevista a Montserrat Pallarès, coordinadora de la xarxa internacional de dones ’Metròpolis’
Montse Pallarés és la coordinadora de la Xarxa Internacional Dones de Metròpolis, responsable de Relacions Institucionals a la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i directora de Relacions Institucionals de Metropolis des del mes de gener de 2009. No fa ni una setmana que es va celebrar la jornada "Ciutats segures en l’àmbit de l’espai públic i el gènere", a càrrec de la Xarxa Internacional Dones de Metròpolis.
La seguretat va ser l’eix conductor en la jornada que va organitzar la xarxa internacional Dones de Metropolis, l’associació mundial de les grans metròpolis, Metròpoli. Organitzada al voltant de dues taules rodones, ‘Ciutats segures, espai públic i gènere: estat de la qüestió’ i Construint ciutats segures: experiències per compartir’.
Aquestes paraules pertanyen a la presidenta de la Federació Estatal d’Associacions de Dones Separades i Divorciades, Ana María del Campo, ha reclamat aquest dimarts als jutges i al Govern que se suspengui qualsevol règim de comunicació i visites a menors per part de pares condemnats per casos de violència de gènere.
La persona, la dona, l’escriptora i la combativa, com un calidoscopi ha estat vista la figura de la Maria Aurèlia Capmany en un acte d’homenatge “merescut i sense justificar”, tal i com ha dit el director de la Filmoteca de Catalunya, Esteve Rimbau en la presentació la sessió especial d’homenatge en el que s’ha projectat el documental “Maria Aurèlia Capmany parla d’Un lloc entre els morts” de Joaquim Jordà (1969).
Dues dones van ser trobades mortes ahir a casa seva víctimes de violència masclista, una degollada a Écija (Sevilla) i l’altra apunyalada a Reus (Tarragona). Es tracta de la setena i vuitena víctimes per violència de gènere des de començament d’any, segons dades del Ministeri de Sanitat. El marit de la primera i l’exmarit de la segona han estat detinguts.
Altres comptabilitats eleven la xifra a 22 dones
Mercedes López Herrera reivindica amb rotunditat la veu de les dones teòlogues en moments com aquest, en què el món mira al Vaticà. Per a la presidenta de l’Associació Dones i Teologia de Sevilla, durant aquests dies de conclave, es fa balanç del pontificat de Benet XVI i es posen en el punt de mira qüestions que Ratzinger ha deixat pendents.
El sostre de vidre, gairebé un anatema en els cercles de demandes d’igualtat, en la lluita per la no-discriminació ha estat analitzat per Sara Berbel en el seu darrer llibre, Directivas y empresarias, que porta l’eloqüent subtítol de Mujeres rompiendo el techo de cristal (Aresta). El fet és que el més perillós d’aquesta situació d’injustícia és aquesta: que el sostre no es veu i es fa més difícil la seva lluita.
A Catalunya, les alcaldesses no superen el 15% i regidores el 35%. Una altra dada destacable és que mentre el 93,8% dels alcaldes romanen en la seva responsabilitat política fins a sis legislatures, el 19,7% de les alcaldesses ho fan durant una legislatura o menys.
L’Organització de la jornada laboral com a element de discriminació
La distribució de la jornada de treball és una de les maneres de discriminar a les dones, a través de les dificultats per conciliar, el creixent deteriorament de les condicions de treball, i del mercat laboral recau directament sobre les espatlles de les dones que assumeixen que assumeixen a les tasques a les dones sense remuneració, comportarà una tornada a la llar.
Com la nit i el dia, dels parlaments institucionals al matí al batec de la batukada per la nit a la manifestació reivindicativa. La primera part, al Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat a càrrec de l’Institut Català de les Dones, Montse Gatell i del President de la Generalitat, Artur Mas.
I la segona, a partir de les 18:30h als carrers de Barcelona.
El darrer Còctels & Blocs, el de la represa, va anar a càrrec de Montserrat Boix. La periodista i activista a les xarxes va proposar a les assistents diverses reflexions a l’entorn de les xarxes socials, la informació i, sobretot, l’activisme a través de l’empoderament.
Així, el 2012, dels 140.200 nous ocupats registrats a jornada parcial, el 72,32% van ser dones, fins a sumar un total de 1.969.400, enfront de les 1.868.000 d’un any abans. A Espanya el 52% de les dones treballa a temps complet i el 48% a temps parcial.
Montserrat Boix serà la propera convidada en la represa dels Còctels & Blocs, un esdeveniment tradicional que organitza dones en xarxa. Com és habitual, el lloc de trobada és la cocteleria Milano, a la Ronda Universitat, 35, al centre de Barcelona, a partir de les 19h.
A continuación publicamos un artículo de Sara Berbel en el que reflexiona sobre el papel de las mujeres en el cine en amplio espectro, desde la situación de la dirección, la conciliación o el rol en los contenidos. La autora acaba de publicar “Directivas y empresarias. Mujeres rompiendo el techo de cristal” por la editorial Aresta.