El passat 22 de desembre es va celebrar una nova sessió del Cicle de debats per a promoure eines i bones pràctiques en la incorporació de la intel·ligència artificial a projectes feministes. La trobada, realitzada en format online i conduïda per la presidenta de dones en xarxa Lourdes Muñoz, es va centrar en com la IA pot esdevenir una aliada estratègica per millorar la comunicació, la visibilitat i l’impacte dels projectes liderats per dones.
La sessió va comptar amb la ponència de Rosa Maria Gil, professora del Departament d’Informàtica i Enginyeria Industrial de la Universitat de Lleida, investigadora en àmbits com la interacció persona-ordinador, el disseny d’interfícies, la web semàntica i les implicacions socials de la tecnologia. Al llarg de l’entrevista, va compartir reflexions clau, exemples pràctics i aprenentatges extrets tant de la recerca com de la seva experiència professional.
Un dels eixos centrals del debat va ser l’impacte dels models de llenguatge generatius en la comunicació a partir del 2022. Rosa M. Gil va explicar com aquestes tecnologies han suposat una autèntica revolució en la creació de textos i continguts, permetent resoldre tasques comunicatives amb una rapidesa fins fa poc impensable. Alhora, va advertir que aquests sistemes no “entenen” el que produeixen i que treballen sense una semàntica pròpia, fet que fa especialment rellevant la qüestió dels biaixos. Quan les dades amb què s’entrenen són esbiaixades, els resultats també ho són, i això té conseqüències directes en la representació de les dones i en la reproducció d’estereotips masclistes en la comunicació.
En el diàleg amb Lourdes Muñoz, també es va abordar com la IA està transformant les trajectòries professionals de les dones en els àmbits de la comunicació i la tecnologia. Rosa M. Gil va posar sobre la taula les pors existents, especialment entre persones joves i perfils creatius, que sovint perceben la IA com una amenaça a la seva part més humana. Davant d’això, va defensar la necessitat d’entendre els límits reals de la tecnologia i identificar en quins àmbits pot ser útil, assumint que ens trobem en un context de canvi constant que exigeix aprenentatge continu i capacitat d’adaptació.
Un altre aspecte rellevant va ser la gestió de l’adopció d’eines d’IA en petites organitzacions. La ponent va recomanar establir rutines periòdiques per seguir l’evolució de les eines disponibles, identificar quines poden aportar valor real i decidir amb criteri on cal fer petites inversions, tenint en compte que no sempre les opcions gratuïtes ofereixen la mateixa qualitat.
La sessió va aprofundir també en la transformació dels continguts comunicatius, assenyalant que una part molt significativa del que es consumeix actualment a les xarxes i en altres espais digitals ja està generat per IA, sovint sense que en siguem conscients. En aquest context, es va insistir en la importància de la revisió humana, la verificació de la informació i la incorporació d’una mirada crítica i ètica en qualsevol ús d’aquestes eines.
Finalment, Rosa M. Gil va posar l’accent en una competència clau: l’enginyeria de prompts. Saber preguntar, definir el context, l’audiència i el format de sortida és fonamental per obtenir resultats útils i de qualitat. La IA, va remarcar, no substitueix les persones, sinó que les assisteix. El valor afegit, la veu pròpia, la intel·ligència emocional i el filtre ètic continuen essent responsabilitat humana, especialment quan es tracta de projectes feministes compromesos amb la igualtat i la no reproducció de biaixos.
