Actualment, tot ésser humà està exposat al contacte amb substàncies químiques perilloses, des de el naixement fins la mort. Les dades ens revelen que hi ha hagut certs escàndols de persones contaminades que no han tingut posteriors efectes de prevenció: aquest va ser l’origen del treball de recerca –nucli del llibre-, relacionant estudis de laboratori, de metges, amb casos reals de persones que han estat contaminades i que han acabat als jutjats i tribunals.
Poden sobtar-nos les formes com aquestes persones han estat contaminades, perquè sovint han entrat en contacte amb substàncies tòxiques de formes d’allò més inversemblants, doncs ningú s’ho hagués pogut pensar en certs casos: s’han contaminat en llosc tancats, oficines, habitatges, al lloc de feina (amb pesticides, desinsectacions, biocides), a la pròpia llar, a casa (amb materials utilitzats per a la construcció, o bé menjar i productes de consum, tèxtils, joguines per a nens, pasta de dents, champú, desodorants)…
Per tant, tota la informació que recopila el llibre no només és una feina que té l’objectiu de fer un món millor, si no que cerca solucions amb una metodologia nova i original, partint de les dades i xifres més altruistes, que a continuació s’exposen, i estan relacionades amb el llibre.
Dintre dels objectius d’aquest llibre, consta la ferma intenció d’aportar, a totes les persones que el vulguin llegir, un feed-back en termes de drets sobre la nostra salut que fins ara no s’havien tractat, segons la Dra. Carme Valls, seguint la metodologia informativa d’un quasi-manual de capçalera per a tothom, incloent metges, ambientalistes i ciutadans que vulguin tenir informació sobre el fet que tots patim, o podem patir en major grau, una contaminació interna.
Els experts afirmen amb rotunditat que és massa difícil poder donar xifres sobre els diferents casos sistèmics de persones contaminades per substàncies químiques degut tant al desconeixement médic-social, com a la difícil diagnosi de les malalties que les substàncies químiques generen, com la malaltia del Síndrome de Sensibilitat Química Múltiple –SSQM-.
Precisament degut a aquesta dificultat, i a que són malalties que es tracten com ‘rares’, estranyes, invisibles –com si no hi fossin-, i amb manca de reconeixement per part del sistema sanitari a Espanya en front a d’altres països de l’estranger com Alemanya, Japó i Canadà: aquests casos de persones contaminades que en pateixen les conseqüències en silenci, desemparades, amb patiment físic i misèries personals, mereixen que obrim la nostra ment a una nova consciència.
Així el llibre enceta un nou debat jurídic sobre la complexitat de la prevenció i la necessitat de fer importants avenços en R+D+i en el sector de les substàncies químiques, per aprendre a donar un reconeixement oficial a Espanya, tractant aquestes malalties amb les corresponents categories mèdiques i jurídiques.
Segons dades oficials del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya, des de 1995, la toxicitat es relaciona amb 959 casos de persones exposades i afectades en diferents graus, tant treballadors, com persones que han patit la contaminació, fora de l’àmbit laboral i professional.
Amés, es poden donar unes estimacions sobre la incidència que la malaltia de la Síndrome de Sensibilitat Química Múltiple i les intoleràncies ambientals a les substàncies químiques sobre el conjunt de la població, que indiquen que hi ha un mínim del 0,5% i el 10% de la ciutadania exposada i/o afectada, fet que equival a que a Catalunya hi hagi 36.979 persones, i a Espanya 230.436, afectats/des.
Aquestes xifres de 959 pacients, i els símptomes demostrables amb afectacions neurològiques, neurocognitives i endocrinològiques, en relació al principi de precaució, constitueixen diferents motius d’alerta que demanen a crits que s’estableixi una regulació i rigorós control per a l’ús de materials i substàncies químiques.
Així és obligat citar el Reglament relatiu al registre, l’avaluació, l’autorització i la restricció de les substàncies i preparats químics (REACH), aprovat pel Parlament Europeu, quantitativament suma quasi 1.000 pàgines de text de llargària; 30.000 substàncies que han de ser registrades durant 11 anys; un mínim d’un milió de substàncies més han d’ésser testades en animals; bilions d’euros s’estalvien en costos d’assistència sanitària.
REACH identifica substàncies químiques potencialment nocives i les classifica degudament, sent el major i més important escrutini públic i control de la toxicitat de les substàncies químiques que s’ha produït mai sota el principi de legalitat a la regulació europea.
La finalitat última d’aquest llibre, amb les històries personals anònimes que explica de diverses persones contaminades, és informar, prevenir per a que no es repeteixin més fets negatius com els relatats tal i com s’han produït a la nostra societat, així com denunciar les insuficiències que es donen a les indemnitzacions als malalts a nivell de responsabilitat pecuniària, doncs quasi bé mai, es donen les indemnitzacions legalment degudes.
La pretensió del llibre és cridar l’atenció del lector, obrint una Nova Consciència, reflexionant en termes de Responsabilitat Social Corporativa, contribuint a conscienciar el sistema sanitari i judicial, per a què les 94 sentències que s’han dictat fins ara reconeixent diferents graus d’invalidesa deguda a accident o exposicions continuades a tòxics, serveixin per a elaborar més futurs treballs de desenvolupament per assolir el reconeixement oficial d’aquestes malalties degudes a toxicitat, millorant l’atenció legal i sanitària de totes les persones.
