L’autora recorre a experiències de persones que va conèixer directament, entre elles la seva mare, per relatar la vida d’alemanys i romanesos de parla alemanya enviats per Stalin a camps de concentració, poc menys que com a botí de guerra després de la derrota de Hitler.
Tot el que tinc, ho duc al damunt – potser l’obra de lectura més fàcil de l’autora – té com a protagonista a Leopoldo Aubert, nom que amaga el poeta Oskar Pastior, supervivent de la repressió soviètica i mort abans de la publicació del llibre.
Müller (1953, Timisoara, Romania), poetessa, assagista, va estudiar filologia germànica i va treballar com a traductora tècnica en una fàbrica de maquinària, d’on va ser acomiadada el 1979 per no col·laborar amb la policia secreta de Ceaucescu.
La seva primera novel·la, En terres baixes, es va publicar censurada el 1982 a Romania després de quatre anys d’espera en una editorial, i dos anys després va aparèixer íntegra a Alemanya on va ser considerada un esdeveniment editorial.
El règim comunista va prohibir els seus llibres a Romania, i el 1987 es va traslladar a viure a Alemanya. Les seves obres mantenen una constant referència a la repressió i la incomunicació exercida per la dictadura romanesa i la repressió soferta pels romanesos i romaneses de parla alemanya. Müller té tres obres més traduïdes al castellà, El hombre es un gran faisán en el mundo, La piel del zorro y La bestia del corazón.
