Any 1911. Manel, doctor en farmàcia, inventor, fotògraf, melòman i escriptor, surt a bord del vaixell P. Satrústegui en direcció a Sud-Amèrica. Carregat amb una màquina de fer pastilles ideada i desenvolupada per ell mateix, manté el propòsit d’establir una petita fàbrica a l’Argentina, país on espera trobar l’oportunitat de la seva vida. Allà l’esperen el seu amic Oristrell, i un petit propietari d’origen català que els ha promès una aportació de capital per a poder arrencar el negoci.
El Manel inicia així una apassionant aventura que té per objectiu fer fortuna per a poder treure la seva família de la situació ruïnosa en què es troba. Allunyat de la seva esposa, Maria, i dels seus fills, el Manel viurà, primer durant la travesia per mar, i després en el continent americà, un seguit d’experiències que el marcaran per a sempre.
Un cop en terres argentines, les coses no aniran ben bé com estaven previstes: problemes en les duanes, dificultats per a trobar un local on poder instal·lar la seva màquina, i el capital promès que no arriba… Aquella ciutat, Buenos Aires, esplèndida en possibilitats, aviat començarà a mostrar-se esquerpa per al Manel i per a molts que, com ell, han vingut des de lluny en busca d’una oportunitat de fer fortuna, o, si més no, de millorar les condicions de vida.
Aquesta excel·lent novel·la s’estructura en dues parts: en la primera, el Manel ens narra en primera persona, a través del seu diari personal, els detalls del viatge a bord del vaixell; en la segona part, s’inicia des de Buenos Aires un intens intercanvi epistolar amb la Maria, la seva esposa, que, d’aquesta manera, anirà coneixent des de Catalunya les evolucions del Manel en el continent americà. Tant en una part com en l’altra, el protagonista anirà donant mostres de la seva sensibilitat i de la seva erudició, i també de la seva constància i capacitat de resistència davant de les adversitats per les quals anirà passant.
Carmen Julià i Spà (Mataró, 1965) és llicenciada en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona. Treballa de professora de llengua i literatura catalana al col·legi salesià Sant Antoni de Pàdua de Mataró, des del 1989. Escriu el recull de contes Set paranoies (1977), i les novel·les Mentre pugen els brioixos (2000), i No hi ha meló sense taca (2004) amb el qual obté el Premi de Narrativa Goleta i Bergantí del Masnou. Ha publicat també diversos relats breus en la prestigiosa revista literària La Lluna en un Cove.
