Vivim a l’anomenada societat del coneixement, en la qual els mitjans de comunicació s’han consolidat com un agent socialitzador de primer ordre i han mostrat un gran poder d’influència en la construcció social de la realitat quotidiana. A mesura que hem identificat aquest rol socialitzador, també hem entès que els mass media constitueixen un actor estratègic i determinant per a la concepció social de les dones. La IV Conferència Mundial de Dones de Beijing (1995) esdevingué un punt d’inflexió important en aquest sentit, al considerar als mitjans de comunicació com una de les 12 àrees d’especial interès per a aconseguir la igualtat d’oportunitats entre dones i homes.
Des de la Generalitat de Catalunya, i en concret des de l’ICD, hi ha un compromís per promoure i treballar conjuntament amb els mitjans de comunicació en la construcció d’una societat més justa vers les dones. Si tenim en compte que només portem 20 anys de polítiques d’igualtat, podem afirmar que l’imaginari social respecte les dones s’ha transformat radicalment en un període molt curt de temps, però encara ens queden molts reptes per superar. Al revisar el darrer informe sobre la Representación del Género en los informativos de radio y televisión, realitzat per l’Instituto de la Mujer, observem que, si bé s’ha avançat quantitativament en la presència de les dones als mitjans, el taló d’Aquiles se situa ara en el com d’aquesta presència i en el paper que juguen les dones en els equips de direcció i gestió dels mitjans. Les dades del Global Media Monitoring Project, que va analitzar els mitjans de comunicació de 71 països durant el 2005, mostren que la presència femenina és d’un 23% als informatius de televisió, un 22% en premsa i un escàs 12% als radiofònics. Aprofundint en el contingut de les notícies, aquestes no reflecteixen la diversitat de les dones a la nostra societat ja que només una tercera part en fa referència. D’altra banda, només un 2% de dones intervenen com a expertes i encara a un 11% de les informacions es detecten imatges i texts que reforcen els estereotips sexistes existents. L’Institut Català de les Dones rep moltes queixes de ciutadans i ciutadanes que demanen més presència de dones als debats televisius en temes com urbanisme, política general o economia i que es lamenten que les dones només estan representades en nombre suficient als programes del cor o a l’anomenada premsa rosa. El mateix pot dir-se de les tertúlies radiofòniques on hi ha una majoria abrumadora masculina. Les dones reivindiquen, per tant, l’espai com a generadores d’opinió que els correspon com a ciutadanes de ple dret.
L’àmbit de la publicitat tampoc no és gaire més avançat en aquest tema. El Consell Audiovisual de Catalunya alertava en el 2005 sobre l’increment de sexisme que s’havia detectat en la publicitat de joguines per a la campanya de Nadal. Aquesta anàlisi xoca frontalment amb la creença majoritària que les dones ja han assolit la igualtat d’oportunitats i que no cal incidir més en aquest assumpte. Una opinió que, en darrer extrem, podria conduir a desactivar l’actuació política en considerar-se que ja no cal avançar més.
Donat aquest escenari, penso que esdevé imprescindible apostar per un canvi qualitatiu en els mitjans per tal que avancem vers una autèntica societat de la comunicació, i no només una societat de l’espectacle, com denunciava lúcidament el filòsof Guy Debord. Un dels elements que permetran aquest canvi profund serà sens dubte l’accés de les dones a càrrecs de decisió en les empreses del sector, dones que puguin decidir sobre els continguts, formats i estructura de les notícies i els programes. També en aquest àmbit moltes s’han trobat amb l’anomenat sostre de vidre que és la metàfora que utilitzem per explicar la dificultat d’arribar a llocs de poder en les organitzacions.
Al mateix temps, cal que tots i totes ens comprometem a actuar com a massa crítica i siguem capaços de generar nous models d’homes i dones, així com de relacions interpersonals, que trenquin els antics estereotips encara vigents i avancin en la societat igualitària que pretenem. Em sembla especialment important que des d’aquesta perspectiva eduquem al nostre jovent, precisament tenint en compte l’impacte que sobre la personalitat en formaciò tenen els mitjans, en aquests temps en que els nostres fills i filles estan tan exposats a la seva influència. No podem oblidar que són els qui configuraran la societat del futur.
