«Tant de bo els lectors i lectores anaren a veure els estels del cel un cop s’hagin llegit la novel·la». Amb aquestes paraules l’escriptora Montse de Paz va presentar ahir el seu llibre Ciudad sin estrellas , novel·la de ciència ficció guanyadora del premi Minotauro d’aquest 2011.
Va ser a la llibreria Al Vent de la ciutat on l’escriptora, que ha passat d’escriure contes a endinsar-se en aquesta trama, ha obtingut una més que merescuda recompensa.
«La novel·la presenta un món futurista, que és un món aparentment molt ideal on la gent té tota una mena de comoditats, però és un món molt tancat amb unes perspectives molt estretes i en aquest món es desenvolupa una història d’uns personatges que es pregunten si hi ha alguna cosa més enllà i que d’alguna manera volen trencar les barreres», va explicar ahir la Montse, qui a més va destacar que el llibre té una mica d’intriga, perill i, fins i tot, un component filosòfic. «Pot ser el sustracte de la novel·la és això, la recerca i la rebel·lia contra un món molt tancat«.
L’autora va confessar que aquesta era una idea que tenia pel cap i que enseguida li va sortir la manera de traslladar-la al paper. «Tot i que primer pensava en fer un conte que després vaig veure que la novel·la s’anava allargant i es va convertir en allò que és».
Ciudad sin estrellas és un llibre de ciència ficció però no obstant és una trama oberta a tots el públics perquè porta a la reflexió i, segons l’autora, la pot gaudir tothom. I prova d’això és aquest premi. «Va ser una gran sorpresa quan vaig assabentar-me d’aquest premi, però també és un al·licient que penso que m’obrirà portes i donarà un impuls important a la meva carrera com a escriptora, per donar sortida als meus llibres».
La feina artística de Montse de Paz no té límits i ja s’ha plantejat escriure una segona part de Ciudad sin estrellas, també està endinsada en escriure una trilogia d’èpica fantàstica i assegura tenir idees per a tres o quatre llibres més.
L’autora actualment és directora de la Fundació ARSIS i ha treballat tota la seva vida a projectes de caire social, on s’ha nodrit d’experiències, inspiració de molts dels seus escrits.
