La Brigitte i la Paula són dues obreres que volen fugir del seu destí d’obreres, però que mai no podran escapar del seu destí de dones.
L’una, la Brigitte, constitueix el bon exemple; allí on les noies s’haurien d’emmirallar per saber què han de fer. La Paula, en canvi, és el mal exemple. Allò que no s’ha de fer mai si ets una dona, perquè, si no, acabes malament com ella.
La novel•la està narrada alternativament enfocant la Brigitte o la Paula, des d’un narrador extern que explica la història amb pretesa objectivitat i posant una certa distància.
El tema central és la hipocresia social, sobretot en relació amb les dones
És una novel·la d’un pessimisme sense fons.
M’agrada per aquestes raons:
La ironia àcida i la crítica ferotge i sense concessions de la història i de la manera com està explicada.
És una crítica duríssima a la societat patriarcal.
La novel•la té molt ritme. Està escrita amb un estil sincopat.
Jelinek va rebre el premi Nobel el 2004
