Janus Developments ha estat reconeguda com a empresa que aposta per la promoció de la igualtat pel programa «fem.talent, promoció de la igualtat», un projecte europeu liderat per la Xarxa de Parcs Científics i gestionat per Barcelona Activa que compta amb finançament del Fons Social Europeu. El premi es va lliurar en el marc del primer fem.talent Fòrum celebrat a l’edifici Media Tic del districte 22 @.
-Felicitats pel premi, per començar
Gràcies, la veritat és que ens fa molta il·lusió i a més, pensa que en nosaltres aquesta igualtat ha estat de manera natural, sense fer cap esforç. Tenim igualtat de gènere al consell d’administració, no hem fet cap esforç, ha sortit de manera natural.
-I a nivell personal?
La veritat és que sóc conscient de que visc en un oasi de la igualtat, treballo amb dos homes i mai m’he sentit diferent. M’he envoltat de gent que concilia, que tenen les seves famílies. Personalment, amb el meu marit, hem renunciat a fites professionals (els dos). Vaig acabar la carrera d’enginyeria química als 25 anys, i era la primera vegada que tenien una dona, tothom m’ha tractat normal.
No he volgut feines de 15h diàries, això és obertament incompatible. A la UB es concilia molt bé. A les 18h marxem tots. La veritat és que amb excepció d’un parell de contratemps he tingut una vida privilegiada.
-A més, al camp científic i tecnològic, deveu ser una excepció
Som una empresa de tres socis el que fem és adquirir tecnologies biomèdiques en un desenvolupament primerenc, i les adaptem a les necessitats reals, a les aplicacions concretes del mercat de la medicina aplicada, diguem. La indústria farmacèutica està regulada i s’ha de demostrar que és eficaç i segura. Som el traductor entre la tecnologia el mercat. S’està fent molta recerca i és molt novedosa.
-Una mena de pont?
La nostra empresa es diu Janus, que és un déu romà que tenia dues cares, una que mirava al passat, i una al futur. És el patró dels nous projectes. En aquest sentit, la biomedicina necessita a Janus per llegir en dos mons, el del descobriment i la seva aplicació. No hi ha possibilitat d’avanç terapèutic sense ciència bàsica, i la ciència bàsica no contribueix a l’augment del benestar si no transforma els seus descobriments en desenvolupaments industrials i comercials.
-I a nivell personal?
La veritat és que sóc conscient de que visc en un oasi de la igualtat, treballo amb dos homes i mai m’he sentit diferent. M’he envoltat de gent que concilia, que tenen les seves famílies. Personalment, amb el meu marit, hem renunciat a fites professionals (els dos). Vaig acabar la carrera d’enginyeria química als 25 anys, i era la primera vegada que tenien una dona, tothom m’ha tractat normal.
No he volgut feines de 15h diàries, això és obertament incompatible. A la UB es concilia molt bé. A les 18h marxem tots. La veritat és que amb excepció d’un parell de contratemps he tingut una vida privilegiada.
– Com veus el camí de les dones?
Doncs de vegades penso que hi ha molt a perdre, que com a dones hem aconseguit moltes coses, i veig, el burka, per exemple, que és un clar retrocés, no podem afluixar. Les meves dues filles no hagin de triar si ho volen tenir tot. No hem d’afluixar en aquest discurs.
No sóc partidària de les quotes, però en posaria a la informació d’esports femenines.
Les meves filles tenen l’esport obligatori. Com a forma de treballar en equip i per l’esforç personal, i després per salut. Pensa que és molt significatiu que als 16 anys el 30% dels nois practiquen esport i les noies, només un 18%. La cursa popular, ja és un 10%, és aquí quan es divideixen, quan les dones cauen, es despengen. Per exemple, el Barça no té cap secció femenina
