Quina és la teva experiència en el món polític?
Vaig començar a militar en un partit polític de ben jove, al PSC de Santa Coloma, tot i que la meva tasca professional més important la vaig dedicar al sector immobiliari. Uns catorze anys totalment absorbida per la feina, perquè aquest àmbit era un no parar. Finalment, la saturació va fer que ho deixés. Va ser llavors quan em vaig implicar de ple a l’agrupació de Pineda de Mar, com a secretària de formació i adjunta a organització. Després de ser inclosa en les últimes llistes electorals i guanyar les eleccions desenvolupo el càrrec de regidora a les àrees de Cultura i Ciutadania.
Com enfoques les teves competències, sobretot pel que fa a l’àmbit de les dones pinedenques?
M’agradaria dinamitzar tot allò que tingui a veure amb elles. Al poble hi ha una associació de dones, que va néixer per les necessitats que en aquells moments hi havia al municipi, però que s’ha quedat una mica reduïda… Tinc moltes ganes d’arribar a totes les dones, conèixer les seves inquietuds, i poder recolzar-les des de les seves necessitats. Per començar, hem presentat el projecte de Dones en Xarxa. A tal efecte s’han organitzat dos sopars, dirigits a tota la ciutadania femenina del municipi que, tot sigui dit, han estat un èxit. La convocatòria va reunir prop de 200 dones que, a banda d’estar interessades a posar en marxa els coneixements dintre del sector de les noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació, estan disposades a moure el nou Consell de Dones. Penso que totes dues accions permetran que les dones s’esperonin i decideixin avançar per fer-se molt més visibles.
Com ho faràs, amb menys recursos econòmics i més necessitats socials que mai?
Cal fer molt de carrer. Cal parlar amb les persones, arribar al seu interior i intentar recolzar-les en tot allò que ens és possible. Tenim un centre de recursos on es disposa d’una psicòloga i un advocat per resoldre aquells casos més greus. Val a dir que sortosament, a Pineda no patim casos de violència de gènere. Aquí aquest no és un cas que preocupi. Ara per ara som gent molt pacífica.
Quina ha estat la retallada social al vostre municipi, percentualment parlant?
El pressupost general ha minvat en un 10 per cent. Això es transforma, no obstant, en mantenir almenys el mateix equilibri que en exercicis anteriors. Reduirem les hores extraordinàries de determinades regidories, per exemple. Estem reestructurant l’organigrama per tal de poder mantenir els mateixos serveis. Es tracta que la població no se’n vegi afectada. Pel que fa a la regidoria de la Dona tenim un pressupost molt minso, la veritat. Durant aquest 2012 caldrà seguir demostrant que val la pena lluitar per continuar desenvolupant aquesta àrea tan necessària.
Què creus que cal fer amb les dones preparades –que són moltes- i que estan a l’atur?
Tinc moltes esperances que el vostre projecte en sigui una molt bona eina. Les xarxes són un molt bon recurs per mostrar obertament les nostres possibilitats en tots els aspectes. I en aquest sentit, està demostrat que ben utilitzades serveixen per dinamitzar les posicions en l’esfera laboral. Hi ha un desconeixement de la versatilitat que ofereixen els usos avançats, i cal explicar-los i posar-ho en pràctica. No és lògic que al segle XXI els homes ens passin la ma per la cara pel que fa als coneixements digitals. En aquest aspecte penso que pot haver una mica de pressió pels usos del temps, dels quals encara no hem aconseguit alliberar-nos, però també hi ha un motiu molt nostre, i és que la majoria de les dones no ens creiem que podem arribar tan lluny com ens proposem.
El Dia contra la discriminació salarial de gènere. El Dia de la Dona. Hem de seguir ‘celebrant’ fins que no es demostri la plena igualtat. Si fossis tu qui hagués d’aconseguir-la, com ho faries?
És de justícia social entendre que si som iguals, els salaris per exemple haurien de ser els mateixos, a iguals condicions. Això ni s’hauria de discutir. Compte amb tot el sentit comú. Com fer-ho?, per directe adjudicació. Si cal baixar els salaris als homes es fa. Els preus s’han de posar a les cadires, i no a les persones que s’hi asseuen en elles. Seguir-ho celebrant?, jo més aviat diria que seguim manifestant que encara hi ha molt a fer.
El nou govern central ha dictat diferents decrets llei i ha derogat normes que han costat molts anys aconseguir fer-les efectives. Anem enrere?
Anem enrere, sí, i sento molta tristor quan penso en el que ha costat aconseguir tants drets… Això denota que no hem sabut arrelar tants valors… Crec que això ens ha d’ajudar, no obstant, perquè ha de fer-nos reconèixer que mai no es té tot guanyat. A llarg termini, la situació actual ens beneficiarà, però ara mateix hem fet moltes passes enrere.
