Aquest 8 de març, Dia Internacional de les Dones, les dones sortim indignades al carrer per a dir que ja n’hi ha prou. Prou de precarietat laboral, de masclisme que ens afecta per desenvolupar-nos en un món laboral en igualtat, i diguem prou als canvis polítics que ens afecten en els nostres drets.
Mentre els grans banquers, especuladors i empresaris continuen engreixant els seus beneficis, nosaltres malvivim en un mercat que, de reforma laboral en reforma de les pensions, ens aboca a l’atur, a la dependència, a les feines més precàries, als desnonaments i a la pobresa.
Fent les mil i una per a compaginar el treball remunerat amb el treball domèstic, reproductiu i de cura, les dones assegurem que el sistema continuï, treballant el doble però cobrant la meitat.
Sembla que la conciliació laboral/familiar sigui un problema de les dones i que les tasques domèstiques siguin encara pràcticament exclusives de la dona.
Llavors encara ens queda molt que lluitar per una societat en igualtat.
– En aquest dia, les dones volem reivindicar una fiscalitat progressiva, el control dels paradisos fiscals i una taxa a les transaccions bancàries, per a un millor repartiment de la riquesa
– Demanem un increment del sou mínim i de les pensions no contributives
– Exigim polítiques socials a favor de les dones, perquè milloren la qualitat de vida i perquè creen llocs de treball
– Volem llocs de treball a tots els sectors i categories, sense riscos, de qualitat, i sense discriminacions
Per això no podem deixar de lluitar un any més en aquesta data, com any darrere any ho venim fent, per una igualtat a tots els efectes, per l’acompliment de tots els drets humans, i per aconseguir valors de llibertat i pau per a totes i tots per igual.
