Les últimes reformes laborals de 2012 i 2013 han creat un important caldo de cultiu en l’increment de les desigualtats entre dones i homes. Aquestes reformes no han estat respectuoses amb la LO 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes, norma – és important recordar- amb rang de llei orgànica. Com a premissa de partida, la LO 3/2007 estableix que els projectes de disposicions de caràcter general que es sotmetin a l’aprovació del Consell de Ministres, hauran d’incorporar un informe sobre el seu impacte de gènere.
Aquests informes, o són inexistents, o bé es despatxen el tema escassament en una pàgina, incloent una ridícula clàusula d’estil segons la qual l’impacte de gènere previst serà «positiu» , sense una explicació coherent. Però, quina és la crua realitat ? Des de la perspectiva de la igualtat material que els poders públics han de garantir (art. 9.2 CE) , les reformes laborals contenen nombrosos preceptes que dificulten l’accés a la igualtat efectiva .
Alguns exemples poden il·lustrar l’afirmació exposada. Amb la reforma de 2012, l’empresari pot modificar unilateralment la jornada anual dels treballadors i treballadores en un 10%. També obre la possibilitat de fer hores extraordinàries a les feines a temps parcial, si bé actualment el RD 16 /2013, de 20 de desembre , fa un petit «retoc legal» i estableix una previsió similar amb les hores complementàries, una petita obra d’ maquillatge legislatiu que no posa un remei adequat a les conseqüències negatives que això podia tenir per a les dones. Aquests canvis normatius impliquen allargaments i canvis de la jornada laboral per a les dones, que veuen que la seva organització familiar i personal resta, d’un dia per l’altre, sacsejada. A més, tenint en compte que, del conjunt dels treballs a temps parcial gairebé un 70% estan ocupats actualment per dones , aquestes mesures són un exemple de discriminació indirecta pels efectes negatius que això pot representar per a les treballadores.
Després de les conclusions elaborades per informe de la subcomissió i grup de treball per a l’estudi de la Racionalització d’Horaris, la Conciliació de la Vida Personal, Familiar i Laboral i la Coresponsabilitat del Congrés dels Diputats al setembre de 2013, s’ha vist que mesures com les exposades en matèria de temps de treball són nefastes per a les dones. En aquesta línia ve també insistint l’Organització Internacional del Treball: horaris inadequats, irracionals o excessives acaben expulsant del mercat laboral a les treballadores. No per casualitat, per cada home que s’extingeix el seu contracte de treball, s’extingeix el de dues dones. No obstant això, els nostres governs no escolten, cauen constantment en els mateixos errors. I la pregunta és: on queda la dignitat de les dones?
