De vegades el títol d’un article pot donar lloc a equívocs i sovint es proposen titulars per cridar l’ atenció, encara que l’important de veritat es trobi a l’interior de l’escrit o en l’origen de la notícia.
I va ser el que fa uns dies va acudir amb un article que es va repetir en molts mitjans amb un títol semblant al següent: «Les dones amb més poder adquisitiu tenen millor sexe». Cal reconèixer que crida l’atenció i que té un punt gairebé frívol que provoca una primera reacció superficial del tipus «a més de tenir més diners, s’ho passen millor». Però l’interessant era trobar l’article original i llegir detingudament els encreuaments de variables que va realitzar i va interpretar l’equip de l’Agència de Salut Pública de Barcelona a partir dels resultats de la primera Enquesta Nacional de Salut Sexual realitzada el 2009 pel CIS .
La satisfacció sexual pot tenir un aspecte subjectiu rellevant, però si marca una pauta tenint en compte el gènere i la posició socioeconòmica, potser ens està donant algunes pistes del que passa en realitat i sobre les que es necessitarien estudis més concrets.
A la satisfacció sexual s’inclouen aspectes com la seguretat davant infeccions de transmissió sexual i embarassos no desitjats, la informació sobre les pròpies necessitats sexuals i de la parella, estratègies i recursos per fer front a malalties o disfuncions relacionades amb la sexualitat, i identificar relacions abusives sexuals i de parella i poder-los fer front. Les dades de l’ estudi confirmen que les dones de menys posició socioeconòmica són més vulnerables a les relacions sexuals abusives, fan un menor ús d’anticonceptius fiables i tenen menys informació sobre els organismes o entitats on dirigir davant qualsevol dificultat relacionada amb la seva sexualitat. Per tant , tenen una vida sexual més deficient i també una pitjor salut en general.
Estic convençuda que si es repliqués aquesta anàlisi amb dades d’aquest últim any, la salut sexual de dones, i també la dels homes, hauria empitjorat, ja que s’ha incrementat el nombre de persones en situació de vulnerabilitat a causa de l’ augment de l’atur i a les retallades en salut, educació i protecció social. Disminuir les partides en els programes d’ajuda a les víctimes i de prevenció de violència de gènere, en les campanyes per l’ús del preservatiu i aprovar lleis que limitin el dret a decidir de les dones sobre el seu propi cos, provocarà a la curta i a la llarga, una pitjor salut de la població en general i de les més vulnerables en particular.
Sorprèn que davant dades tan objectius, les administracions públiques no actuïn … O potser és certa la percepció majoritària dels espanyols que s’està legislant per afavorir els més poderosos, com indica l’informe Oxfam que l’ONG va presentar aquesta setmana a Davos …
Article publicat a Eldiario.es
