El vell i estimat Estat del Benestar, que mai va arribar a desenvolupar-se plenament al nostre país, està ferit de mort. Mentre agonitza, va donant pas a un nou paradigma, el nou model que s’instal·la progressivament, i del qual ja sabem que comporta menys Estat en nom d’una suposada major autonomia de les persones. Tots som responsables en certa mesura del nou paradigma, perquè la història ens demostra que cada vegada que l’esquerra dubte o s’instal·la a l’ambivalència, avança l’individualisme de la mà de les polítiques (neo) liberals.
Bona prova d’això és l’auge de conceptes com emprenedoria, lideratge, empoderament o diversitat que, assumits sense gairebé perspectiva crítica, provoquen un entusiasme desmesurat en els diversos àmbits socioeconòmics sense cap valoració de les conseqüències de la seva implantació. Si fem una ullada al pensament que gira entorn a l’emprenedoria i als programes que es dediquen a la seva incentivació (programes que es troben en organitzacions de tots els colors polítics) veurem que s’aplica de forma monolítica, gairebé sense variacions, sent una prova del anomenat pensament únic acrític.
Ens trobem davant l’enaltiment de la figura de l’emprenedor (així,en masculí i en singular) que és capaç de triomfar si té prou confiança en si mateix. S’insta als emprenedors a ser innovadors, lluitadors, autosuficients, assertius i, a manera d’herois solitaris, assolir l’èxit : emprendre o morir. Òbviament, aquestes característiques no tenen res de dolent, si no fos perquè es basen en un mite abstracte, el del jove emprenedor creatiu, i obliden el context social, l’estructura en la que aquest emprenedor (sovint emprenedora), sorgit de la desocupació, amb una edat superior als 40 anys, amb una precària situació econòmica, es trobarà. I alhora desmobilitzen la col·lectivitat, la possibilitat del canvi pels grups organitzats, a focalitzar sobre un model individualista d’èxit .
El mateix passa amb el lideratge, en relació al que trobem tot tipus de manuals, cursos i receptes per potenciar les habilitats pròpies i singulars que conduiran a dirigir equips des de la cúpula, de nou sense context i en solitari. Cap al·lusió a models de direcció compartits, múltiples o de decisió cooperativa, que conduirien a noves formes organitzatives de major impacte social i econòmic .
L’empoderament és un altre dels conceptes subvertits pel nou paradigma ja que , en el seu origen, havia estat concebut com l’últim dels passos requerits per arribar a una autèntica participació social.
L’empoderament és una fórmula col·lectiva per participar democràticament en els poders locals o governamentals. Però, ha estat també abduït per l’individualisme liberal i ara consisteix a desenvolupar habilitats personals per a ser més fort, assertiu, i assolir l’èxit (gairebé sempre econòmic), en aquest cas dedicat especialment a persones pertanyents a grups que pateixen diferents tipus de discriminació. Part del feminisme ha caigut també en aquest parany i ha despullat al concepte de la seva potència de canvi social, tractant de donar poder a les dones individuals, especialment a directives i empresàries, perquè millorin les seves habilitats com a líders, o per millorar les seves carreres professionals. Ens quedem sense saber, per tant , quins canvis aconseguiria un empoderament col·lectiu de les dones en l’àmbit laboral o social.
Finalment, la diversitat, el gran concepte del segle XXI, que ha substituït a la igualtat en gairebé tots els manuals i fins i tot en les recomanacions de la Unió Europea, ve també acompanyada del seu corresponent dosi d’individualisme en entendre que les diferències individuals impedeixen l’assumpció de mesures igualitàries i anul·lant la potència de les lluites col·lectives. Aquest procés és especialment visible en l’àmbit empresarial, on sovint el recurs a la diversitat i, en conseqüència, al pacte individual entre empresari i treballador, ha desactivat els acords col·lectius en matèries de drets de les persones treballadores, restant potència al moviment col·lectiu i sindical.
Només l’emprenedoria col·lectiva, el lideratge compartit, l’empoderament social i el respecte a la diversitat concebuda des de les polítiques d’igualtat de tots els éssers humans, aconseguiran l’alt impacte social que es persegueix i faran front al nou paradigma que avança inexorable.
Article publicat a CatalunyaPlural/Eldiario.es
