La poderosa presidenta d’Alemanya, Angela Merkel, està marcant la línia econòmica de la Unió Europea. Però després d’un debat central sobre política econòmica europea, en la qual Alemanya anuncia que no emetrà més deute públic, la imatge que ens mostra la portada d’algun diari és d’una dona rebuscant a la seva bossa. Es tracta de sexisme aplicat a una dona amb poder que frena l’avanç de les dones.
¿Cal que la portada de La Vanguardia mostri a Merkel, en tres fotografies rebuscant a la seva bossa? A més remarca aquest fet retolant «Angela Merkel rebuscant a la seva bossa ahir durant el debat al Bundestag sobre els pressupostos». Una vegada més, sexisme i estereotips en els mitjans de comunicació, que perpetuen una sèrie rols associats a les dones i en conseqüència frenen l’avanç en igualtat.
Hi ha una fórmula que sempre funciona per saber si estem davant d’una situació de sexisme, es tracta de preguntar si es donaria la mateixa situació amb un home. ¿Publicaria un diari a la portada al primer ministre de França o Regne Unit col•locant-se bé la corbata? ¿Destaquen els diaris com van vestits o pentinats els ministres? Clarament, no.
Els mitjans de comunicació tenen una gran la responsabilitat en la imatge pública de les dones perquè l’educació no formal juga un paper fonamental en la conformació de valors socials. Els mitjans de comunicació es troben entre els principals agents socialitzadors al costat de la família i l’escola, i la publicitat, són determinants en la transmissió del sexisme.
Les dones només són protagonistes del 25% de les notícies. En general es transmet una visió androcèntrica, és a dir la visió del món dels homes. Poques dones i poques lidereses en els mitjans. En aquesta ocasió Merkel és lideressa, és la protagonista, està a la portada, però .. Com ens presenten a Merkel?
Potser … Buscava Merkel deute alemany a la seva bossa? En aquest cas estaria justificada la imatge per il·lustrar una reunió al Bundestag per debatre sobre els pressupostos dels països de la UE.
Les dones podem ocupar qualsevol responsabilitat, volem estar en els espais de decisió. De fet hi ha moltes dones en llocs de responsabilitat, encara que actualment estem infrarepresentades, un exemple és la nova comissió de la Unió Europea de la qual formen part tan sols 8 dones d’un total de 28 membres.
Les democràcies plenes han de governar-se per homes i dones de manera equilibrada perquè homes i dones formen la societat. Aquesta és l’argumentació de la paritat, i el seu objectiu és una democràcia paritària, per tant una democràcia compartida entre homes i dones.
La societat en el seu conjunt la que ha d’apostar que les dones estiguin en tots els espais de decisió, com a objectiu just i democràtic. Les imatges estereotipades de les dones amb poder que difonen en els mitjans de comunicació no contribueixen a l’objectiu social de la igualtat.
Article publicat a CatalunyaPlural
