Aquest 2015 vaig decidir publicar el meu article del dia internacional de les dones, el 19 de març, dia del pare, perquè hem de promoure la igualtat tots els dies, però també convençuda que no aconseguirem la igualtat de les dones si els homes no canvien els seus valors i pràctiques quotidianes.
Els homes han de moure fitxa, comprometre’s en la igualtat i actuar en
conseqüència en la seva vida quotidiana. El feminisme és un moviment polític que si bé reivindica els drets de les dones, promou un model social més just i equilibrat, que beneficia homes i dones. Però, els homes activistes per la igualtat continuen sent molt minoritaris, fins i tot en les files de l’esquerra.
La discriminació que pateixen les dones és fruit dels valors que ens assignen rols determinats, diferents i estereotipats a homes i a dones. El nou contracte social per la igualtat, que ja promovien les feministes a principis d’aquest mil•lenni, proposa compartir al cinquanta per cent tots els àmbits de la vida, i es resumeix en tres, un nou contracte entre homes i dones per compartir les decisions públiques, compartir el treball i compartir les responsabilitats familiars.
Per tot això, vull destacar la iniciativa del Dia de Pare Igualitari, que promou la Plataforma per Permisos Iguals i Intransferibles de Naixement i Adopció, que defensa que només amb permisos iguals i intransferibles i pagats al 100%, la igualtat serà possible. Sens dubte la equiparació dels permisos de progenitors com un dret individual i intransferible, suposa un avanç cap a la igualtat tant per la via del pràctic i per la transformació social que suposa.
Si mares i pares disposessen de permisos de cura de la mateixa durada com un dret individual, si tots dos tenen cura de les seves filles i fills des del primer moment per igual, seria una forma d’evitar la discriminació de les dones en el treball. Si bé, és cert que el 100% de els pares no s’acollirien a aquest dret d’entrada, s’augmentaria substancialment i s’incrementaria progressivament. Aquesta seria la aportació pràctica per disminuir la discriminació, si tots dos sexes poden acollir-se als permisos es disposen de menys excuses per no contractar o promocionar dones.
Si homes i dones tenen cura per igual dels seus fills, sens dubte aquests homes canviarien les seves emocions i la seva forma de veure la vida. El dret dels pares a exercir la plena paternitat és una forma legal promoure el canvi social, que el model actual atribueix als homes un paper en l’àmbit públic, laboral i social. Hem de tenir models de canvi i promoure el valor social dels homes com a protagonistes de les cures, les emocions i la quotidianitat.
«La meitat del cel, la meitat de la terra, la meitat del poder» és un lema feminista i un desideràtum vigent. Compartir tots els àmbits de la vida entre homes i dones implica un canvi social de fons, dels homes i de les dones. Pares igualitaris un gran pas per un món compartit entre homes i dones.
Lourdes Muñoz
