A principis de juny d’enguany, un programa de debat d’una cadena pública exhibia per enèsima vegada una taula integrada exclusivament per homes, el que en anglès es denomina un manel (fusió de ‘male’ [masculí] i ‘ panel ’ [taula de persones expertes]). L’etiqueta #onsónlesdones, usada a Twitter des de desembre de 2013 per denunciar l’absència de les dones dels programes d’opinió, aquell dia va bullir més que mai. S’evidenciava així la indignació de moltes dones per la invisibilització sistemàtica de més de la meitat de la població i es gestava el naixement del grup OnSónLesDones (OSLD).
Un petit grup de dones (incloent la que va llençar per primer cop el hashtag #onsónlesdones) compartirem la necessitat d’actuar mitjançant missatges directes (DM) a Twitter i vàrem anar incorporant altres dones a la conversa, fent posteriorment el salt a Telegram, com a eina de comunicació més fluïda. El grup s’amplià fins a unes cinquanta dones. Diferim en edats (entre 22 i 62 anys), nivell d’estudis i professions (lingüistes, escriptores, guionistes, periodistes, metgesses, enginyeres, cantants, dissenyadores, professores d’universitat, o càrrecs públics, entre d’altres) i tenim posicions ideològiques diverses. Algunes provenim del moviment feminista però totes som actives en diferents causes socials. Ens uneix una causa comuna: acabar amb la sobre-representació masculina en els espais d’opinió dels mitjans de comunicació catalans (premsa escrita, premsa digital, ràdio i televisió), tot posant de manifest el desequilibri sistemàtic en favor dels homes i interpel•lant els mitjans perquè eradiquin aquesta pràctica masclista.
Ens comuniquem per Telegram i per e-mail amb una llista de correu pròpia. Treballem en sub-grups o comissions per a l’establiment d’uns criteris estandarditzats respecte què s’inclou en la categoria ‘opinió’, realitzar el recompte diari de la composició de gènere dels espais d’opinió, i fer la difusió a les xarxes (mitjançant els comptes de Twitter[[El compte de Twitter @onsonlesdones, que existia amb anterioritat a la constitució del nostre grup, va ser cedit a la causa comuna per la usuària que el va crear.]] , Facebook i blog del grup)[[Blog: onsonlesdones.blogspot.com.es
Twitter: @onsonlesdones
Facebook: www.facebook.com/onsonlesdones
Correu: onsonlesdones@gmail.com]]
de les dades produïdes – que s’emmagatzemen en documents compartits el googledrive. Hem utilitzat així totes les eines al nostre abast (ara també Slack) per treballar col•laborativament, amb molt poques trobades presencials. Som conscients que el temps és un bé escàs, especialment per a les dones, i que la comunicació i treball en línia ens permeten optimitzar-lo.
Aquest treball d’un grup de dones en xarxa a les xarxes, valgui la redundància, es pot llegir en clau de praxis feminista. La pròpia constitució del grup, a partir de dones que no es coneixien prèviament entre elles, és fruit de la sororitat: dones que es busquen per crear aliances i transformar la realitat. Ens sabem deutores de les dones que ens han precedit en la tasca de denunciar la invisibilització de les dones als mitjans de comunicació, com l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya (ADPC), i ens reconeixem en la lluita comuna que diferents grups de dones estan realitzant arreu del món, com Clásicas y Modernas (@CyM_tw), a l’Estat espanyol; Hay Mujeres (@Hay_Mujeres), en l’àmbit llatinoamericà; o Women Also Know Stuff (@womenalsoknow), en l’àmbit anglosaxó. És a dir, sabem que no som ni les primeres ni les úniques en treballar per l’objectiu comú que ens hem fixat. També som conscients que aquest objectiu s’emmarca en una lluita més àmplia per acabar amb la discriminació vers les dones exercida diàriament pel patriarcat.
Més enllà de recollir i difondre les dades, estar enxarxades ens ha permès en múltiples ocasions compartir tuits denunciant situacions de masclisme, donar-nos suport quan alguna de nosaltres és atacada per algun troll (l’atac a les feministes és una pràctica molt estesa a les xarxes), o respondre de manera coordinada en aquells casos en què l’home de torn delecta alguna de les membres del grup amb el clàssic mansplaining (de la fusió dels termes anglesos ‘man’ [home] i ‘explain’ [explicar]), un neologisme emprat quan un home intenta explicar alguna cosa de manera condescendent i paternalista a una dona que molt probablement el supera en expertesa en aquell àmbit.
El treball en xarxa ens ha permès prendre consciència que l’expertesa rau en totes i cadascuna de nosaltres. Totes tenim experiència i coneixements en algun àmbit (ja sigui en ús de les xarxes, en gestió de blogs, en estratègies de comunicació, en edició de textos, en infografa, en conceptes i pràctiques feministes, etc.) que posem a disposició del grup i que també volem socialitzar, aprenent així contínuament les unes de les altres. Hem gestionat les diferències des del respecte a la diversitat d’opinions, reservant els punts de discrepància que requerien un debat més pausat per a unes poques assemblees presencials. Hem renunciat deliberadament a un lideratge visible, distribuint en vàries dones la presentació pública de les dades recollides o la participació en programes de ràdio i televisió per presentar el grup i els seus objectius. Això trenca amb la lògica imperant, tant masculina, de la personalització dels grups o moviments en una sola o en unes poques persones, fet que ha descol•locat a més d’un mitjà.
Hem respost a les peticions d’alguns mitjans de convidar dones del grup com a expertes en les seves tertúlies facilitant llistats d’expertes o remetent-los al cercador de l’Institut Català de les Dones. Com a projecte basat en la sororitat, no som una agència de col•locació per a les integrants del grup, sinó que volem sentir-nos representades a les tertúlies i columnes d’opinió amb veu de dones. I de dones expertes (des del seu àmbit professional, activisme o vivències personals) n’hi ha arreu del país. És a dir, des d’OSLD, assenyalem el problema però la responsabilitat de posar-hi remei recau en els propis mitjans, així com en les autoritats públiques que han de vetllar perquè es garanteixi la igualtat efectiva de dones i homes també en el cas dels mitjans de comunicació, en compliment de les disposicions legals.
Per últim, emprem l’humor i la ironia en la difusió dels recomptes diaris, ja sigui a Twitter (portem gairebé 1.500 tuits) i Facebook, incloent GIFFs que transmeten els missatges en imatges, o en els dossiers de premsa (vegeu el cartró de bingo amb les excuses que posen els mitjans per justificar la baixa presència de dones). Cal subratllar que l’humor és una estratègia subversiva de resistència feminista. El masclisme utilitza sovint acudits o reduccions a l’absurd per a ridiculitzar i cosificar les dones, reforçar els estereotips de gènere o trivialitzar el valor de la igualtat. Per aquest motiu, l’humor de les dones desafia el patriarcat. Auto-afirma i dóna veu en un registre no esperat al grup a qui s’ha silenciat (i segueix silenciat) sistemàticament. A través de l’humor i la ironia, OSLD ha convertit el sexisme institucionalitzat dels mitjans de comunicació en l’objecte de la nostra punyent rialla. Quan les dones emprem l’humor, especialment de manera col•lectiva, no només definim nosaltres els termes de la denúncia sinó que el propi masclisme esdevé motiu de befa. I és que, com bé sabeu, les dones ens amaguem sota les pedres i per això els mitjans no ens ‘troben’, oi?
Les dades indiquen que tant al juliol, a l’agost, com a la primera quinzena de setembre, de mitjana, les dones representem menys del 20% de l’opinió publicada o escoltada. No ens rendim ni ens sentim derrotades. Alguns mitjans s’han compromès públicament a incloure més dones, tot i que encara són pocs els que han passat de la paraula als fets. Tanmateix, segur que tots i cadascun d’ells, sense excepció, cada dia senten una mica més de vergonya per perpetuar una pràctica masclista incapaç de superar cap escrutini públic, sobretot quan es recorda diàriament la magnitud de la discriminació.
Signeu el manifest d’OnSónLesDones!
Tània Verge Mestre, doctora en Ciència Política
Meius Ferrés Fluvià, gestora de comunicació digital
