Girar la truita. O, com a mínim, intentar-ho. Aquesta és la intenció de la carismàtica premi Nobel de la pau, un d’aquells fenòmens que van més enllà d’allò que representen. «Després de 200 anys de vida republicana, en què els indígenes només hem estat electors, hem decidit exercir el nostre dret constitucional de ser escollits», deia Rigoberta Menchú en anunciar la intenció de concórrer a les eleccions que s’han de celebrar al setembre a Guatemala.
El primer pas ha estat presentar en societat el moviment Winaq (humanitat, en llengua quítxua), acompanyada d’intel·lectuals i líders de la majoria de les 23 ètnies d’origen maia. Aquesta serà la gran plataforma per negociar aliances electorals, buscar un partit per accedir al poder i intentar reformar el petit país centreamericà. «Les nostres portes -assegura Menchú- estan obertes als ladinos», la població mestissa de Guatemala, que predomina i una part de la qual no veu Menchú amb gaires bons ulls.
Després de la sorpresa inicial -la classe dirigent esperava batre’s amb ella el 2011-, la decisió de Menchú cal analitzar-la no només des de l’òrbita d’una icona mundial que no passa desapercebuda, sinó, i sobretot, des de l’ancestral tradició maia, que entraria per primer cop en un procés electoral que forçaria la reformulació de l’exercici polític a Guatemala.
Diferenciada d’altres esquerres llatinoamericanes de tall més clàssic com la xilena de Michelle Bachelet o la brasilera de Lula, la possible nova via de Menchú es podria identificar, d’entrada, pròxima als paràmetres d’Evo Morales a Bolívia. De tota manera, el marc tampoc acaba de coincidir. Guatemala no té recursos naturals i caldrà veure si, finalment, el factor indígena acaba tallant el bacallà com fa al país andí.
En teoria, ho té tot en contra: dona, indígena i de parla quítxua (si fos presidenta, seria la primera que el parla). Tot i així, Menchú ha esdevingut una icona mundial amb una biografia de pel·lícula (als cinc anys recollia cafè i les milícies armades li van matar el pare, la mare i el germà) que ella mateixa va modelar a Me llamo Rigoberta Menchú y así nació mi conciencia, un best-seller que la va empènyer cap al Nobel. Però no tothom combrega amb la seva imatge. Genera passions incondicionals i rebutjos encesos. És lògic, doncs, que la carta de voler acabar governant hagi regirat l’escenari polític a Guatemala.
Ara la seva tria com a candidata presidencial depèn del fet que el seu grup sigui acceptat dins d’algun partit. De moment, de pretendents no n’hi falten. Es perfila un ampli moviment d’esquerres, encapçalat per la Unitat Revolucionària Nacional Guatemalenca (URNG), que vol proposar a Encuentro por Guatemala (EG), liderat per l’activista Nineth Montenegro, i al moviment Winaq una gran aliança per llançar la candidatura conjunta. En realitat, les dues primeres formacions ja han negociat per separat aliar-se amb Menchú, que reclama el 50% de quota a diputacions i alcaldies per als indígenes.
La xifra no està malament, si es valora que la població indígena és d’un 40% en un país de 13 milions d’habitants que, com a principals fonts d’ingressos, té l’atractiu del turisme (principalment nord-americà) i els diners que envien l’1,3 milions de guatemalencs que viuen als EUA. Així doncs, més enllà de si Menchú és presidenta i posa l’accent en els drets humans i la lluita contra la impunitat, un dels eixos de l’acció política serà la relació amb els EUA.
Si bé la possibilitat d’un triomf a la primera volta sembla complicat per a tothom, no és impossible una aliança entre l’oficialisme de la Gran Aliança Nacional amb les forces de Menchú, ja que són vells coneguts. La líder indígena és ambaixadora de bona voluntat amb el govern presidit des del 2003 per Óscar Berger, que de la futura candidatura n’opina: «Segur que resta vots a tots els partits». Amb tot, el cas de Rigoberta no deixa de ser curiós. Quan un polític fa mèrits -amb més o menys fortuna-, pot ser que li donin el Nobel de la pau. Però sotmetre’s a la voluntat popular amb les qualitats d’un Nobel no ha de ser gens fàcil. Això sí, de moment, dóna color al debat.
