La representació femenina en àmbits de poder polític segueix sense assolir en molts àmbits el llindar del 40% que estableix la Llei d’Igualtat, segons les dades que ha fet públiques aquest divendres l’Institut Nacional d’Estadística (INE).
Encara que és cert que en els últims anys s’ha reduït la diferència entre homes i dones en càrrecs de responsabilitat, els àmbits en què hi ha una presència equilibrada d’ambdós sexes encara són molt reduïts i varien segons l’òrgan polític.
Així, segons l’INE, la representació femenina és proporcional als parlaments autonòmics, deficitària -encara prop del límit- en els càrrecs executius dels partits, al Congrés i al Senat i al Parlament Europeu i ha una àmplia bretxa en els alts càrrecs públics i privats, en els òrgans constitucionals i en les Reials Acadèmies.
Les executives d’IU i PSOE compleixen amb el percentatge
Si ens fixem en l’apartat relatiu als càrrecs executius dels partits polítics, les dades de l’INE-que recull informació de setembre de 2014 relatius a set formacions: PP, PSOE, IU, EAJ-PNB, CiU, ERC i Coalició Canària- , el percentatge de dones arriba al 34% del total. Tan sols dues formacions, Esquerra Unida (54,6%) i PSOE (47,2%) van complir amb els requisits de la Llei d’Igualtat mentre que el PP es va quedar en el 33,7%.
Esquerra Republicana de Catalunya (18,6%) i CiU (23,1%) van ser les formacions amb menys presència femenina en els seus òrgans executius.
Pel que fa a la representació en el Consell de Ministres, quatre dones ocupen altres tantes carteres al Govern de Mariano Rajoy, el que suposa un 30,77% del total, per sota del 52,9% que va aconseguir la presència femenina en 2009 durantel l’Executiu de José Luis Rodríguez Zapatero.
Pel que fa al Congrés i el Senat, la xifra de parlamentàries en constituir la càmera en 2011 va ser del 36% del total, amb UPyD (40%), PSOE (39,1%) i Partit Popular (36,2%) com els grups que més quota femenina presenta mentre el Grup Basc (EAJ-PNB) amb el 20% és el que menys.
Al Senat el percentatge de dones baixa al 33%, tot i que la xifra supera en 5,1 punts la de la legislatura 2008-2011. A la cambra alta cap grup arriba al llindar del 40% sent el Grup Català-CiU (38,5%) el que presenta major participació femenina, seguit del PP (37,9%), amb el Grup Socialista (22,4% ) i el Grup Mixt (22,2%) com els menys complidors en aquesta matèria
Pel que fa al Congrés i el Senat, la xifra de parlamentàries en constituir la càmera en 2011 va ser del 36% del total, amb UPyD (40%), PSOE (39,1%) i Partit Popular (36,2%) com els grups que més quota femenina presenta mentre el Grup Basc (EAJ-PNB) amb el 20% és el que menys.
Al Senat el percentatge de dones baixa al 33%, tot i que la xifra supera en 5,1 punts la de la legislatura 2008-2011. A la cambra alta cap grup arriba al llindar del 40% sent el Grup Català-CiU (38,5%) el que presenta major participació femenina, seguit del PP (37,9%), amb el Grup Socialista (22,4% ) i el Grup Mixt (22,2%) com els menys complidors en aquesta matèria.
Els parlaments autonòmics superen el 40%
La situació canvia si ens fixem en els parlaments autonòmics espanyols, en els que a finals de 2012 el percentatge de dones era del 43,38%. Només quatre comunitats no arribaven al mínim del 40%: Aragó (32,8%), Navarra (34%), Canàries (36,7%) i la Rioja (39,4%).
País Basc (49,3%) i, especialment, Castella i Lleó (66,7%) són les que presenten uns percentatges més alts.
No obstant això, la representació femenina al Parlament Europeu després de les eleccions de juny de 2014 es queda en el 37%, tot i que la propoción de dones en els 53 escons que constitueixen la representació espanyola va arribar al 41%.
Els països que compten amb un major percentatge de parlamentàries són Malta (67%), Irlanda (55%) i Suècia (55%) mentre que a la cua se situen Lituània, Xipre i Hongria, països en els que la xifra no arriba al 20%.
Pel que fa a dones en alts càrrecs públics i privats, en 2013 eren una tercera part del total, sent el percentatge molt baix pel que fa a les empreses que formen part de l’Ibex-35, en els consells d’administració només hi havia un 13.3% de dones.
La xifra també és deficitària en els diferents òrgans constitucionals. Si exceptuem el cas del Defensor del Poble, càrrec que actualment ocupa una dona, i del Tribunal de Comptes, amb un 41,7% de participació femenina, la xifra més alta correspon al Consell General de Poder Judicial (33,3 % de participació) i al Consell de l’Estat (21,5%). Per sota se situen el Consell Econòmic i Social (19,7%) i la Junta Electoral Central (14,3%).
Finalment, la presència d’acadèmiques numeràries a les Reals Acadèmies és el 2014 del 9,33%, un percentatge molt baix encara que superior al d’anys anteriors. La Real Acadèmia Espanyola i la de Farmàcia, ambdues amb un 16,7%, són les que tenen un major percentatge femení mentre que la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques compta amb un exigu 2,4%.
Font: RTVE
