Dolce & Gabbana ha aconseguit que es parli de la seva campanya publicitària, però les garrotades que ha rebut estan deixant la seva imatge com un drap brut. L’anunci que mostra un home forçant una dona mentre altres observen l’acció va rebre ahir una altra allau de crítiques. Una de les més dures va ser la de l’Institut Català de les Dones, que depèn de la Generalitat. La presidenta d’aquest organisme, Marta Selva, va explicar que ha enviat una carta a la firma italiana exigint-li que retiri «una publicitat en què es trivialitza un acte que és un delicte». És més, segons Marta Selva, s’ha convertit un producte estètic en una acció «sexista i en una vexació compartida, ja que a l’agressor l’acompanyen quatre voyeurs».
La tesi de l’Institut Català de les Dones, molt d’acord amb la d’altres organismes d’àmbit estatal que dilluns ja van criticar l’estratègia de Dolce & Gabbana, és compartida per professionals de gremis diversos. Com la degana del Col.legi d’Advocats de Barcelona, Sílvia Giménez-Salinas, que qualifica la publicitat d'»innecessària i desafortunada» i destaca que fins i tot hi hagi «espectadors». Giménez-Salinas insisteix que una cosa és cridar l’atenció i una altra és sobrepassar uns límits. «La publicitat ha de seguir unes normes ètiques que no es poden trencar, ni tan sols per vendre més».
PROHIBICIÓ
Montserrat Comas, vocal del Consell General del Poder Judicial i presidenta de l’Observatori contra la Violència Domèstica i de Gènere, va més enllà i considera que «aquest tipus d’anuncis haurien d’estar vetats». A parer seu, «la imatge és absolutament vexatòria», amb la protagonista en una posició submisa, un home forçant-la i la resta de mascles sent còmplices de l’acte. «Jo sóc una fidel defensora de la llibertat d’expressió, però aquest anunci vulnera clarament els drets humans –afegeix Comas–. Amb els esforços que estem fent per eliminar la violència sexista no es poden permetre aquest tipus d’anuncis».
El periodista i escriptor Ramón de España, en canvi, manté que «cada vegada que una persona beata s’indigna per un anunci, l’empresa que comercialitza el producte incrementa les vendes». Per D’España, aquesta «violació de disseny» de Dolce & Gabbana segueix la línia habitual de les seves campanyes, «frívoles, barates i decadents». El polèmic opinant proposa «girar full» i, tot i que és contrari a la prohibició, aposta per «reservar aquestes imatges per a les revistes d’adults».
PROJECCIÓ DEL QUE ESCOLTA
El creatiu publicitari Risto Mejide, per una altra part, fa una anàlisi des de la perspectiva de la seva professió: «Qui vegi una violació en aquesta gràfica que vingui amb mi a la mateixa teràpia dels que hi vam veure una orgia. Allà m’ofereixo a explicar-li que només el 50% d’un anunci és intenció del que parla. L’altre 50% sol ser projecció del que escolta». Una opinió molt diferent de la de l’Institut Català de les Dones, que a més de la carta a Dolce & Gabbana estudiarà altres mesures per evitar imatges com la polèmica
