El 12 de maig de 1921 moria a Madrid Emilia Marró Bazán; tenia setanta anys i deixava després d’ella una ingent labor literària: quaranta-una novel·les, set drames, dos llibres de cuina, dues biografies, cinc-cents vuitanta contes i centenars d’assajos, tots escrits en un període de quaranta-cinc anys, a mà i sense ‘negres’ que l’ajudessin, el que demostra la capacitat d’alguns creadors, que els hi ha, i de qualitat com és el cas.
No només ens va llegar la seva immensa obra, sinó que també va deixar testimoniatge d’un caràcter fort, d’una ment lliure i reivindicativa a la qual no va renunciar en cap moment, a pesar dels prejudicis d’aquella Espanya vuitcentista conservadora, misógina i curil.
