Milers de turques encapçalen les manifestacions contra la concentració de poder en mans dels islamistes
.
«Estava veient una pel·lícula per televisió el 27 d’abril quan els telèfons van començar a sonar. Una banda d’informació anunciava en la pantalla que l’Exèrcit havia emès un comunicat d’advertiment al Govern… No vaig poder tancar un ull en tota la nit, pendent del televisor, dels missatges en el mòbil, d’Internet. Vaig pensar a fer plans per a marxar-me del país».
L’advocada Selma Acuner, de 51 anys, recorda amb temor les passades intervencions militars de 1960, 1971 i 1997, però sobretot té gravat l’horror del cop militar de 1980. «Llavors tot era silenci, ara hem pogut parlar».
«Ningú vol que l’Exèrcit interfereixi en la vida civil, és una institució amb prestigi entre els turcs que ha de romandre en les seves casernes, però tampoc volem veure com desapareix l’Estat laic, que és un dels pilars de la Turquia actual», Acuner resumeix el sentiment dels centenars de milers de turques laiques que van cridar fa una setmana en els carrers d’Istanbul: «Ni sharia ni cop!». L’elecció d’un nou president -que tindrà previsiblement el seu últim capítol en el Parlament amb l’esperat desistiment de Abdulá Gül per falta de suport suficient- està en l’origen de la crisi.
«Les dones que no ens cobrim amb el vel no ens podem sentir ara tranquil·les davant la perspectiva de veure un mocador en el més alt de l’Estat. La gent no està preparada encara per a un canvi tan radical. Temem perdre la nostra forma de vida occidental». Hannyürsa Gül, l’esposa candidata a la presidència del Partit de la Justícia i el Desenvolupament (AKP) duu el mocador islàmic, igual que les dones dels principals líders en el poder.
En les multitudinàries manifestacions celebrades a Ankara i Istanbul els dies 14 i 29 d’abril en defensa de l’Estat laic, les dones eren molt més visibles. «Instintivament la gent va decidir participar, calia fer una mica per a frenar aquest procés de concentració de poder en mans del AKP, i les dones són més conscients que els seus drets estaven en perill», assegura Acuner, una de les principals líders feministes turques, que dirigeix una organització per a promoure la incorporació de les dones als càrrecs de representació política. «En els 550 escons del Parlament turc només s’asseuen 24 diputades, poc més del 4%», afirma.
La protesta dels laics segueix estenent-se, entretant, per tota Turquia. Desenes de milers de persones es van manifestar en les ciutats de Manissa i Çanakkale, a l’oest del país. Altra gran manifestació ha estat convocada en Esmirna, la tercera ciutat del país, en els pròxims dies. La majoria dels turcs laics consideren que el AKP, que va obtenir un 34% dels vots en les legislatives de 2002 però que controla gairebé dos terços dels escons del Parlament, està intentat acaparar el poder: l’Executiu, el Legislatiu i, ara, la prefectura de l’Estat, sense pactar amb la resta dels partits. La presidència ha estat l’últim baluard contra el qual s’han estavellat algunes reformes del Govern, com la qual fomentava l’educació religiosa en les imam hatip o escoles de clergues musulmans. En aquests centres corànics es van formar en el passat líders de l’AKP, com el propi primer ministre, Recep Tayyip Erdogan.
«No van a poder imposar la sharia, però s’estan infiltrant en tots els aparells de l’Estat», sosté Acuner, qui adverteix que el problema central no és el mocador, sinó el temor creïble a una reculada, a fer marxa enrere en les conquestes de les dones. Per exemple, al reformar el Codi Penal, Erdogan va intentar en 2004 tornar a tipificar com delicte l’adulteri, però les protestes de les dones i els advertiments de la UE li van fer desistir del seu propòsit», recorda l’advocada feminista.
Gülseren Onanc, presidenta de l’Associació d’Empresàries de Turquia, també creu que les manifestacions laiques estan sent una «reacció natural» en defensa d’una forma de vida més lliure. «És normal que hagi hagut més dones que homes en les marxes, però sospito que l’Exèrcit i els partits laics com el CHP [Partit Republicà del Poble, socialdemòcrata] han pogut estar darrere de les convocatòries. Els problemes polítics han de resoldre’s per la via democràtica i sense la intervenció de l’Exèrcit», assegura la responsable empresarial. «En qualsevol cas», sosté Onanc, «jo tampoc defenso com model per a les dones turques a l’esposa d’un president que, a més de dur el mocador, no treballa ni té independència econòmica».
«És cert que hi ha clars signes de falta de laïcisme en alguns sectors del Govern, però no crec que el AKP pretengui imposar l’ús obligatori del mocador a les dones, ni que tingui una agenda oculta per a islamitzar Turquia després si es fes amb el poder. Sembla estar més concentrats a combatre la pobresa del país i a impulsar l’ingrés de Turquia en la UE, encara que en el partit de Erdogan i Gül hi ha un sector molt menys liberal que ells. Clar que a Europa també es troben bastants polítics conservadors que parlen un llenguatge dominant masculí», ironitza.
«La gran paradoxa turca és que són els laics qui presenten avui actituds més inmovilistas davant els canvis, i no volen alterar un ordre social kemalista que els ha beneficiat», analitza un diplomàtic europeu radicat a Ankara. «Entre ells sorgeixen veus nacionalistes que critiquen a EE UU i a la UE com responsables dels actuals mals de Turquia, al mateix temps que defensen una economia més controlada per l’Estat. Així, els fets parlen per si solos en el camp dels islamistes moderats del AKP, que han reformat el sistema legal per a homologar-lo amb els europeus, han obert la porta de la UE per a Turquia i han emprès una política de privatitzacions i de modernització de l’economia».
