Podrien garantir velocitats de fins a 100 Mbps
Les xarxes de telefonia actuals no són capaces de proporcionar velocitats de transmissió de dades superiors a les de l’ADSL a la majoria de la població. Però l’aparició de la televisió IP i d’alguns altres serveis d’internet, que necessiten força amplada de banda, fa més urgent el desplegament de les xarxes de fibra òptica. Per això la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions (CMT) ha començat una consulta pública oberta a tothom.
Els principals ramals de la xarxa de telecomunicacions terrestre, que lliguen les ciutats importants, ja són de fibra òptica; però els cables que arriben a casa dels usuaris són els de sempre, de coure, i substituir-los és car. Fins que la fibra òptica no arribi a cada illa de cases, a cada edifici, a cada pis, no es podran superar les velocitats de transmissió de dades actuals. Si la fibra òptica arribés a cada porta, es podrien atènyer velocitats de 100 Mbps, que multipliquen per molt la majoria d’ofertes d’ADSL actuals.
Ara, el punt clau de la qüestió és qui ha de pagar l’extensió de la fibra òptica als usuaris finals, com manifesta el document (pdf) de la consulta pública, editat per la CMT. També parla de les possibles solucions de transició, fins que no s’acabés el procés, basades en la tecnologia VDSL, superior a l’ADSL però dependent del coure.
Quan Telefònica es va privatitzar, es va apropiar les xarxes de coure a condició de llogar-les a les altres operadores, al preu estipulat per la CMT. (Cal recordar que aquestes xarxes s’havien construït a despesa de l’estat.) Ara que el sector és privat, les noves xarxes, les haurien de pagar les operadores de telefonia, però són ben poques les que podrien fer-ho: Telefònica i, potser, Ono. Ara, si la situació no es regulava, tornaríem a una situació de monopoli, però privat.
Doncs bé, Telefònica no està disposada a fer les inversions necessàries per a desplegar la fibra óptica, si després n’ha de cedir l’ús a les altres operadores, que se’n beneficiarien sense haver-hi invertit. Per això s’han fet propostes mixtes, com la d’Alemanya, on l’empresa que desplega, i paga, la xarxa la pot gestionar com vulgui, com un monopoli, durant cinc anys; passat aquest temps, la xarxa serà regulada per les institucions públiques.
Kim Faura, director general de Telefònica a Catalunya, va dir dimecres, Dia Mundial de les Telecomunicacions i de la Societat de la Informació, que Telefònica tenia una altra proposta: la de fer, i pagar, el desplegament de la fibra òptica, bo i admetent la regulació de la CMT a les poblacions més grans, però assegurant-se l’exclusivitat de la gestió de la xarxa a les poblacions més petites i a les àrees rurals.
Sigui com sigui, el desplegament de les noves xarxes és necessari per a no ressagr-nos en la societat de la informació, oimés que força països ja es troben prou més avançats.
El document de la consulta pública de la CMT també parla de la fractura digital, de les xarxes sense fils de telefonia mòbil i de dispositius portàtils, de nous estàndards com el WiMAX. Qui vulgui dir-hi res, té temps de fer-ho fins el 30 de juny.
