Entrevista amb Jesús Caldera, Ministre de Treball i Afers Socials.
Nascut a Béjar (Salamanca) fa 49 anys. Casat, amb tres filles.
Currículum: llicenciat en polítiques, dret i sociologia. Va ser portaveu del Grup Socialista al Congrés a la passada legislatura.
Satisfet amb la marxa de l’ocupació i de l’economia en general, el ministre de Treball atribueix a l'»atmosfera tòxica» que propicia «la dreta» la falta de visibilitat dels èxits socials del Govern.
–¿Com va l’ocupació?
— L’ocupació creix amb molta força. Se n’ha generat el 43% més del 2004 al 2007 que del 2001 al 2004. Hem aconseguit traduir gairebé tot el creixement econòmic en ocupació. La taxa d’atur masculí es troba al 6,32%, gairebé al nivell de plena ocupació, i la femenina, a l’11,39%. Ja s’ha arribat a vuit milions de dones afiliades a la Seguretat Social. Es creen el doble de llocs de treball femenins, en taxa, que masculins.
–¿Permetrà la llei d’igualtat millorar més l’ocupació femenina?
— La llei d’igualtat tindrà efectes més endavant, fins a arribar a la plena ocupació. En tot cas, aquest any baixarem del 10% d’atur femení i abans del 2010, la data establerta, complirem els objectius de Lisboa en ocupació i taxa d’activitat. La taxa global d’atur se situarà aquest any per sota del 8%.
–Es temen els efectes de la des- acceleració de la construcció.
— No hi ha cap risc. Des que som al Govern, l’ocupació en la construcció ha augmentat en 400.000 persones i continua creixent. El mes de maig, el nombre d’afiliats a la Seguretat Social en el sector, on hi ha cada vegada més llocs de treball qualificats, va pujar el 2,8%, davant d’una mitjana general del 3,3%. És veritat que arriba un cert alentiment, però la indústria creix per sobre de la mitjana i l’ocupació que no genera la construcció l’absorbeixen la resta de sectors. I a més a més de la construcció residencial hi ha l’obra civil. Si aquest Govern continua, mantindrà el ritme d’inversió.
–¿No queda entelat el balanç social pel clima polític?
— És una estratègia interessada de la dreta: la crispació. Creuen que han de governar per dret natural. Tot s’ha de veure en perspectiva: Govern d’Aznar: un cop de decret que va suposar una retallada de drets socials. Govern de Zapatero: 24 acords socials en matèria de pensions, reforma laboral…
–El president insisteix que el seu Govern és el de l’aposta pel diàleg social ¿per què?
— Per a aquest Govern, el diàleg social és una part constitutiva de l’Estat de benestar. S’ha demostrat que amb diàleg social augmenta l’ocupació. Acabarem la legislatura amb tres milions de llocs de treball més. Des que va entrar en vigor la reforma laboral el mes de juliol passat, la taxa de temporalitat, que estava en el 27% l’últim trimestre del 2006 a Catalunya, ha baixat al 23,6%. Des que es va reformar la normativa laboral, es fan gairebé 8.000 contractes fixos diaris.
–Tothom esperava la llei de dependència. Ja està en marxa ¿Està tot a punt perquè funcioni?
— El primer que s’ha de dir és que finalment la tenim. Sense govern socialista no la tindríem. El més important és que és un impuls a un dret subjectiu i universal.
–Però ¿en què es concreta?
— Les autonomies ja fan les valoracions. De 181.000 afectats, 30.000 a Catalunya tenen gran dependència i des del mes de juliol podran exigir les prestacions. L’Estat finançarà el 50% de la despesa. Això s’entén amb exemples. Un gran dependent cuidat per un familiar rebrà fins a 487 euros més l’alta a la Seguretat Social i 780 si va a una institució o contracta un assistent. El cost mitjà serà de 1.014 euros que pagarà el sistema i que dependrà dels ingressos del beneficiari.
–¿Quan estarà aprovat definitivament l’Estatut de l’autònom?
— És previst que el 30 d’aquest mes. És un verdader salt endavant des de fa 27 anys. Els autònoms tindran un paquet de cobertures similar al del treballador del règim general de la Seguretat Social. S’ha d’impulsar l’esperit emprenedor, i amb l’estatut es facilita.
–¿Pensen promoure o donar a conèixer l’estatut?
— Publicarem un fullet explicatiu per a tots els autònoms. Per exemple, molts pensen que la cotització mínima és obligatòria i es perjudiquen de cara a la seva pensió. El risc davant de malalties, la desocupació, els accidents de treball, les malalties professionals, el mecanisme de cotització, l’accés a la jubilació anticipada, la contractació de familiars és el paquet bàsic amb què quedaran equiparats al règim general. Tot això exigirà un augment de cotitzacions moderat en relació amb les prestacions a què es podran acollir.
–¿Quant pujaran?
— Entre tres i cinc punts, però amb una sèrie de drets proporcionalment molt més alts per als que s’hi acullin.
¿Hi haurà més novetats?
— Abans de la tardor espero tenir aprovat el decret perquè les empleades del règim de la llar s’integrin en el règim general de la Seguretat Social.
–¿Estan en risc les pensions?
— No hi estan. Viuen el millor moment de la seva història. Actualment hi ha 2,7 cotitzants per cada perceptor, mentre que quan vam accedir al Govern n’hi havia 2,3. A més a més, tancarem aquest any amb un superàvit per sobre de 10.000 milions i el fons de reserva se situarà al final de la legislatura en més de 50.000 milions. En tot cas, fan falta mesures i la solució és simple: estimular el manteniment en l’ocupació.
–¿Quines aplicaran?
— Amb la nova llei de reforma del sistema de la Seguretat Social, cada any que es treballi de més després dels 65 anys farà pujar la pensió el 3%. I, si s’arriba als 70 anys, l’augment serà del 15%. A més a més, a partir dels 65 anys, el treballador no cotitzarà. Estem aconseguint que l’edat de jubilació sigui més tard any rere any. La llei estarà en vigor el mes de setembre.
