Alguna cosa hem avançat en aquests últims anys. Record quan el moviment feminista denunciava que les xifres del nombre de mortes per violència masclista era molt superior a les xifres oficials que s’estaven donant.
Va ser llavors quan des de la Federació d’Associacions de Dones Separades i Divorciades va sorgir la iniciativa de penjar en la web noms i cognoms de les dones assassinades pels seus marits o companys. Les primeres dades que trobo són de 1999. Ajudades pels propis mitjans de comunicació que en les pàgines de successos parlaven dels assassinats de dones sense més.
Han passat pocs anys i em felicito avui de punxar un enllaç en El País i veure que se segueix la línia iniciada per les organitzacions feministes fa gairebé una dècada. Un apartat dedicat al 2007 fa recompte de víctimes cas a cas, amb noms i cognoms.
Ens felicitem totes i tots per això. Però sobretot, felicitats a aquelles dones del moviment feminista que fa més d’una dècada van començar a denunciar obertament el problema de la violència de gènere com un element estructural del patriarcat i van prendre la iniciativa de visibilitzar a les víctimes.
Ara demanem mesures contundents, ja des de l’escola i des de la prevenció per a acabar amb aquesta xacra. Ni una morta més.
