ENTREVISTA AMB LEONOR E. A. WALKER, PSICÒLOGA PIONERA EN L’ESTUDI DE LA VIOLÈNCIA DOMÈSTICA
Leonor E. A. Walker, directora del Domestic Violence Institute, va descriure el 1978 el patró que segueixen els maltractadors. A saber: tensió en augment, abús, contrició. La psicòloga nord-americana, que va intervenir en el seminari Violència vers les dones: recuperació i creences, organitzat pel departament de Psicologia de la UB, ho va batejar com el cicle de la violència.
–¿Tots els maltractadors segueixen la mateixa pauta?
— Tots segueixen el cicle de la violència. Tensió. Incident. Contrició amorosa. Sempre funciona així.
–Vostè va descobrir aquest patró els anys 70. ¡Som en l’era digital!
— Miri, als Estats Units, les dones guanyen 69 centaus per cada dòlar que guanya un home. ¡Això no ha canviat des dels anys 70! Però també tinc bones notícies, ¿eh?
–Doni-les, doni-les.
— Moren menys dones que abans.
–El 2006, van morir 91 espanyoles.
— Una xifra alta. Tot i així, el sistema de justícia criminal està resultant útil. Però fa falta alguna cosa més que jutges i tribunals.
— ¿Alguna cosa com ara què?
— Sóc fan de les Pink Ladies, un grup de japoneses que es presenten a la feina del maltractador. Són una espècie de cobradores del frac. Fan l’impossible perquè el supervisor els doni el sou del maltractador i l’entreguen a la seva dona. Mentre duri el maltractament, no hi ha sou.
— ¿Això no els enfureix més?
— És probable, però l’home no hi pot fer res.
— ¿La propensió a maltractar ve marcada als gens?
— Jo diria que és conductual. Però els homes tenen més propensió a utilitzar la violència quan són davant d’una situació d’estrès. Hem vist, per exemple, que les nenes exposades a la violència tenen més probabilitats d’utilitzar la violència i al mateix temps de patir abusos durant l’adolescència. Però també sabem que, als 20 anys, quan es desenvolupa el control de la impulsivitat, aquesta tendència desapareix. En canvi, en els nois, no.
— Molts fills de maltractadors maltracten. ¿Té lògica?
— Sí. Si un nen veu el seu pare pegar a la seva mare, té 700 vegades més probabilitats de ser un agressor. El nen veu que el mètode funciona. Però, ¿sabia que el 60% dels homes que abusen de la dona també maltracten els fills?
–No. ¿Per això és partidària de no atorgar la custòdia compartida?
— Entre altres coses. El pare utilitza els fills per continuar abusant de la mare. ¡És perillós per al nen!
— També hi ha mares que enverinen la imatge del pare.
— ¡Jo no barrejaria les coses! El trauma que queda en les dones és semblant al d’una guerra, al d’un accident aeri… Pateixen síndrome d’estrès posttraumàtic. El seu cap no deixa de pensar en la repetició de la violència. Li asseguro que no és el mateix, no.
–Si és així, costa d’entendre que hi hagi dones que tornen amb ells.
— Qualsevol dona maltractada vol que deixi de ser violent i torni a ser l’home meravellós de qui es va enamorar. Hi ha un vincle d’amor molt intens. ¡Aquest és el problema!
–Davant del primer senyal d’alarma, ¿què s’ha de fer?
— La primera vegada li has de dir a l’home que una cosa així no pot tornar a passar mai més o, contràriament, te n’aniràs.
— Ja, però quan hi ha fills…
— Normalment, la primera vegada passa quan no hi ha fills. El primer maltractament s’acostuma a produir quan l’home entén que has firmat un compromís amb ell.
–¿Quin tipus de compromís?
— Pot ser la primera vegada que tens relacions sexuals amb ell, quan dius a tothom que et casaràs amb ell, quan t’hi cases… El problema és que les dones perdonen. El justifiquen. Diuen que «és insegur», «té gelosia», «creu que estic flirtejant amb un altre». I pensen: «Quan ens casem, llavors tot funcionarà bé». Però no és així.
— ¿Quina lliçó han d’aprendre els homes com més aviat millor?
— Han d’aprendre a controlar el seu poder sense controlar les dones.
— ¿M’ho explica?
— Els homes depenen de les dones. Les necessiten perquè els preparin el menjar, els elogiïn, els acariciïn, els diguin «pobrets»… Fins que els homes no es facin càrrec de les seves pròpies emocions, no canviarà res.
–Escolti, ¿el maltractador es rehabilita?
— El 40% dels maltractadors no es poden rehabilitar. Molts són alcohòlics o toxicòmans. Pateixen depressió, paranoia, deliris, esquizofrènia. I hi ha sociòpates als quals el tractament fa més violents…
–¿Llavors?
— Si no hi ha tractament possible, han d’anar a la presó, perquè, contràriament, reincideixen.
