El cas del violador de la Vall d’Hebron va arribar ahir al Senat i el Congrés de la mà del PP i, a més de desencadenar un desagradable debat, va permetre conèixer les intencions del ministre de Justícia, Mariano Fernández Bermejo, vist el desassossec social que ha causat la sortida de la presó de José Rodríguez Salvador, condemnat a 311 anys però que n’ha complert només 16. Vigilància durant dos anys, obligatorietat de sotmetre’s a tractament psicològic un cop fora de la presó, compliment efectiu de la pena… El ministre va desgranar algunes de les propostes de reforma del Codi Penal en què treballa el Govern per a criminals habituals i reincidents, com seria el cas del violador de la Vall d’Hebron, encara que, això sí, a aquest no l’afectaran gens, ja que va ser jutjat d’acord amb la legislació de 1973.
Nicolas Sarkozy va proposar fa unes setmanes a França que, un cop complerta la condemna, els delinqüents sexuals no siguin totalment lliures. Va plantejar internar- los en centres psiquiàtrics fins que se certifiqui que ja no són un perill i sotmetre’ls a tractaments farmacològics que inhibeixin el seu desig sexual. Bermejo no va anar tan lluny. «Nosaltres no ho tenim tan clar com els francesos, que anomenen ara castració sexual el tractament químic que s’utilitza a Espanya, i a tot arreu, des de fa molt temps sense resultats positius», va respondre el ministre al PP. «Aquí utilitzem el tractament psicològic, però tampoc estem contents amb els resultats», va acceptar immediatament.
Va ser per aquesta insatisfacció que Bermejo va anunciar una primera bateria de mesures més enllà de les legislatives, que va desglossar després. Va dir, per exemple, que el ministeri preveu crear una línia telefònica d’atenció permanent per a les víctimes dels violadors, més o menys com la que ja existeix per a les dones agredides per les seves parelles. «Pot ser un bàlsam tranquil.litzador» –va dir– per aconseguir una més efectiva protecció de la intimitat de les víctimes.
El fort de la seva intervenció, però, va consistir a repassar la prevista revisió del Codi Penal, que limita o pràcticament impedeix que els delinqüents sexuals accedeixin a mesures alternatives a la presó, com treballs socials, i, sobretot, que resulti impossible que vegin escurçada la seva estada a la presó. ¿Com? El futur Codi Penal (si veu la llum) exigirà el compliment de quatre cinquenes parts de la condemna per accedir a la llibertat condicional. És a dir, un delinqüent com el violador de la Vall d’Hebron hauria de passar 248 anys a la presó abans de gaudir de permisos, és a dir, més del màxim previst per la llei d’estada a la presó (30 anys).
Aquest conjunt de mesures, en tot cas, només seran aplicables per a delictes comesos amb posterioritat a l’entrada en vigor del nou text legal, de moment en fase de tràmit al Congrés. ¿I fins llavors, què? La sortida de la presó ha propiciat un encès debat que necessita ser sufocat. Ahir, a Iznalloz (Granada), on el violador de la Vall d’Hebron va passar les primeres nits en llibertat, 300 veïns es van manifestar en senyal de protesta. Per això, Bermejo va explicar al Congrés que el seu departament estudia mesures civils per als condemnats que van ser jutjats amb el Codi Penal de 1973 i que no hi ha manera d’aplicar-los el del 1995.
