Tres setmanes enrere es va descobrir una prostituta que rebia els seus clients en una tomba del cementiri Verano de Roma. A Milà, el fisc n’ha multat una altra perquè no podia demostrar com havia guanyat els milions amb els quals havia comprat diversos pisos. En una carretera pròxima a Venècia, un capellà d’avançada edat va rescatar una adolescent de l’Europa de l’Est, obligada a prostituir-se als 11 anys.
Durant aquest any, a Pàdua, s’han succeït manifestacions de prostitutes, que han desfilat amb les multes imposades pels municipals als seus clients. A Mogliano Veneto, l’ajuntament ha inventat un nou senyal de trànsit: «Atenció, prostitutes», hi diu dins d’un triangle vermell.
Els alcaldes de les grans ciutats d’Itàlia ja no saben què fer amb les multituds d’homes que cada nit acudeixen als parcs, carreteres perifèriques i carrers urbans on cada dia 70.000 joves de l’Europa de l’Est i de l’Àfrica es prostitueixen.
Tanta joventut a bon preu propicia que molts fins i tot s’enamorin, i que es produeixin embolics complicadíssims.
Algunes dones exerceixen perquè volen, altres perquè són esclaves de xarxes transnacionals, però, sigui com sigui, els veïns de totes les ciutats estan igualment alarmats. Alguns municipis han prohibit l’estacionament dels cotxes, altres instal.len càmeres de televisió i sancionen els clients enviant les multes a casa seva, altres ordenen batudes diàries i altres han pensat a instituir «parcs del sexe». El fenomen és particularment singular perquè, mentre que a la Unió Europea entre el 80% i el 90% de la prostitució es realitza a les cases, a Itàlia el 75% té lloc als carrers.
Cinquanta anys després que el Parlament italià suprimís les «cases de tolerància» controlades per l’Estat, el Govern presentarà aquesta setmana el primer projecte de llei modern.
El projecte s’inspira en els resultats elaborats per un Observatori Nacional sobre la Prostitució i té en compte l’opinió de les dones elegides políticament a la regió del Laci (Roma). «No podíem prohibir la prostitució al carrer, explica a aquest diari Luisa Laurelli, consellera per a la Seguretat del Laci.
Per una altra part, l’observatori puntualitza que «no es pot controlar legalment qui, per la seva voluntat, exerceix la prostitució». Després d’estudiar les legislacions europees, que van des de la prohibició total (Suècia, Irlanda, Malta) fins al reconeixement professional (Alemanya i Holanda), o la tolerància (Portugal, Polònia i Espanya), passant per la prohibició dels prostíbuls (Bèlgica i Dinamarca), Itàlia ha optat per seguir una via pròpia.
L’enfocament italià considera la prostitució com un fenomen amb aspectes múltiples, que inclouen el comerç sexual, la immigració, el comerç d’éssers humans i l’esclavitud sexual.
La norma preveu també la prohibició de la prostitució en algunes zones de les ciutats considerades sensibles, com és el cas dels voltants de les escoles, els hospitals i les esglésies. En altres àrees serà desaconsellada, amb mesures per allunyar l’activitat, mentre que hi haurà punts on es toleri. Els alcaldes no podran prohibir totalment el mercat de carrer del sexe.
«No és aconsellable eliminar la prostitució dels carrers, perquè llavors entraria en la clandestinitat», expliquen fonts d’Interior per afegir: «No seria possible controlar els delictes que hi estan relacionats». És el cas de l’esclavitud, la immigració clandestina amb fins sexuals i l’explotació de menors, delictes per als quals s’endureixen les penes.
Obligar algú a prostituir-se serà castigat amb penes d’entre 5 i 10 anys de presó i passaran entre dos i sis anys a la presó els que explotin sexualment una persona. Induir un menor a prostituir-se serà castigat amb penes d’entre 6 i 12 anys de presó i el client no podrà al.legar que ignorava l’edat.
Per combatre les organitzacions que es lucren amb el comerç sexual, la llei preveu que els seus béns siguin confiscats, com ja passa amb les màfies. L’import contribuirà a un «fons nacional» de l’Estat. Carla Corso, fundadora juntament amb Pia Covre del primer comitè pels drets civils de les prostitutes, creu que el projecte de llei és bo. «Permet treballar a casa i en zones permeses, encara que atribueix massa poder als alcaldes», diu. «Necessitem un Zapatero», finalitza.
