L’any 1907 es va publicar el primer número de Feminal, la primera revista de caràcter feminista a Catalunya, que amb la difusió de l’ideari del feminisme va tenir gran influència en la renovació de l’imaginari de les dones del seu temps. Es trencava així, per primera vegada, la consideració de les dones com un sector al qual alliçonar, prevenir, influir o sobre el qual deixar caure un reguitzell de consells.
Feminal va aplegar a les seves pàgines articles que compartien una mateixa preocupació per les dones en consonància amb la modernització necessària de la societat i, així mateix, recollia, mitjançant un equip de corresponsals a França i Anglaterra, les idees dels moviments feministes sorgits en aquells moments a Europa.
Des de Feminal es reivindicava el paper propositiu de les dones, i els seus escrits reflectien els conflictes generats per les transformacions de la idea de feminitat, que apuntaven cap a una nova identitat més autònoma, pròpia i lliure. L’evolució d’aquesta idea suposava una ruptura en la relació amb l’exigència d’un model de relació entre els homes i les dones basada en la tradicional dependència emocional de les unes envers els altres. Però des de la revista no es pretenia només posar fi a aquests estereotips, sinó que des de les seves planes es reivindicava també la tasca que les dones aportaven en aquell moment a diferents àmbits professionals.
