Els quatre relats que opten a la millor pel·lícula basen la seva trama en interpretacions femenines. Dues realitzadores, Gràcia Querejeta i Icíar Bollaín, competeixen pel premi que reconeix la direcció.
El cinema sobre dones troba el seu lloc a les sales. Prova d’això és que els quatre títols que opten al Goya a la millor pel·lícula espanyola s’interroguen sobre la identitat femenina i indaguen en diferents arquetips de mares, heroïnes, víctimes i màrtirs. El protagonisme absolut ‘El orfenat, de Juan Antonio Bayona; La solitud, de Jaime Rosales, 7 taules de billar francès, de Gràcia Querejeta, i Las 13 roses, d’Emilio Martínez Lázaro, recau sorprenentment en actrius. Mai els Goya no havien fixat la seva mirada en tants universos femenins.
Àngels González Sinde, presidenta de l’Acadèmia de Cinema, defineix el segle XXI com l’era de les dones. «Sobresurten en àmbits importants de la societat. Senzillament hi ha històries per explicar|comptar més enllà dels gánsteres i dels texans». El problema arrela que els personatges femenins continuen polaritzats. «O són molt dolentes o molt bones. El cinema està ple de dones fatals i de santes perfectes. Encontre|Trobada a faltar psicologías ambigües». Dels títols finalistes valora especialment La solitud per estar protagonitzada per una dona madura (Petra Martínez). «Això sí que és insòlit».
Isabel Coixet es va emportar en el 2006 el premi a la millor pel·lícula per La vida secreta de les paraules, una dura història sobre una dona de 30 anys, hermètica i misteriosa, que intenta sobreviure de l’horror del passat. En el seu univers cinematogràfic abunden grans personatges femenins. Sobre aquesta coincidència de pel·lícules sobre dones es mostra escèptica: «És una ona, veurem què queda quan la marea retrocedeixi». No obstant això, destaca la presència de dues realitzadores, Icíar Bollaín i Querejeta, que opta a la millor direcció.
