L’exposició «Trajectes» té com a objectiu donar veu i presència a les dones, i no hagués estat possible sense els testimonis de 25 dones que, entre 1939 i 1979, arribaren a Gavà provinents de diversos llocs de la geografia del País. A partir dels testimonis individuals, sorgeix un relat coral que posa de manifest com la transformació de la nostra ciutat està íntimament lligada a la vida d’aquestes persones. En aquest sentit, durant l’acte d’inauguració de la mostra, l’alcalde,, Joaquim Balsera, va agrair la col·laboració de les dones que han participat en l’exposició amb el seu testimoni i també va agrair «a tot el col·lectiu de ciutadans i ciutadanes que des d’altres comunitats van arribar a Gavà i amb el seu esforç i dedicació van construir el Gavà d’avui, una ciutat exemple de convivència i integració, en definitiva, la millor ciutat del Baix Llobregat». En un to més emotiu, l’alcalde també va fer referència a la seva mare «que com vosaltres va venir fa anys a construir un futur a la ciutat, a treballar per millorar les pròpies expectatives personals i col·lectives. En ella també avui he vist reflectits alguns records». Balsera també va dir que «aquesta exposició ens ha de permetre mirar al futur amb contundencia perquè la integració és possible i els processos migratoris són positius si es fan amb intel·ligència, com la intel·ligència que Gavà va tenir en el seu moment».
Una de les dones que hi ha participat és Milagros Royo. Es mostra molt satisfeta d’haver pogut aportar el seu «granet de sorra» en aquesta exposició i recorda amb especial emoció la seva primera comunió: «la vaig fer a l’església vella, que era molt petita i molt maca.. tenia un pati amb bancs de pedra». Milagros Royo afirma estimar molt aquesta ciutat i la seva gent: «mai no m´he mogut d’aquí, vaig arribar amb 11 anys i en faré 92». María Jadión va arribar amb 14 anys procedent d’un poble de Terol, aquí va conèixer al seu marit i aquí ha aixecat la seva família. «Primer em va costar entendre la llengua però després de seguida m´hi vaig fer, a casa sempre hem parlat català», comenta. També d’un poble de la província de Terol va venir a Gavà l’any 58 Mari Carmen Daroca. «M´enrecordo d’arribar amb el tren i el primer impacte era la Rambla, un record molt maco. Quan anaves a algun puesto i parlaves en castellà també et responien en castellà», explica Daroca que recorda que «vam anar a viure al carrer Pi i Maragall que aleshores es deia General Sanjurjo». Un altre dels testimonis de la mostra és el d’Ana Maria Mena, que va arribar a Gavà amb 8 anys procedent de Granada: «vam baixar del tren, la meva mare i els meus germans i vam caminar per la Rambla, el carrer de Sant Pere i un cop a l’església ja només hi havia garrofers. Un cop vam arribar a les coves de la muntanya del Calamot, la meva mare ens va dir que allà seria on anàvem a viure».
L’exposició s’articula en dues parts. La Sala 1 acull el relat més autobiogràfic: el motiu de la partida, l’arribada, la recerca d’un lloc on viure, la recerca de feina, la llar, els fills, la societat d’acollida…. La sala 2 analitza el creixement de Gavà i els canvis socials al llarg de quaranta anys, però sempre a través del que expliquen les seves protagonistes.
Els testimonis s’acompanyen de gran quantitat d’imatges, moltes cedides per les mateixes implicades i, d’altres, procedents del fons de l’Arxiu Municipal de Gavà. També s’exposen una gran varietat d’objectes que serveixen per contextualitzar cada moment, alguns aportats per elles mateixes i d’altres de diversos col·leccionistes de Gavà que els han cedit per l’exposició (maletes, un tocadiscs, estris de cuina, una radio, premsa de l’època, una màquina de cosir…).
A banda de l’exposició «Trajectes» al Museu, el Centre d’Història també s’ha inaugurat la mostra «Estimats Reis d’Orient». Dues exposicions que segons l’alcalde, Joaquim Balsera, «són un esforç de recuperació de la memòria històrica».
