És una de les pancartes veïnals més grans que s’han penjat mai a Barcelona. Mereix entrar en el llibre dels rècords. Penja des d’ahir en la façana del número 339 de la Diagonal, entre Girona i Bailèn, per protestar per un prostíbul que hi ha a l’entresòl de la finca. Els veïns reclamen que s’indiqui bé el pis i la porta del prostíbul perquè estan tips de ser despertats de matinada pel timbre del portal i sentir per l’intèrfon les veus rogalloses dels aspirants a clients del prostíbul. Els més passats de voltes van a picar a l’intèrfon del costat, Diagonal 339 bis.
La indignació dels veïns és proporcional a les mides de la pancarta. Tips de picar a totes les portes de l’administració sense obtenir satisfacció, els propietaris dels deu pisos de la finca, la majoria gent gens estrident, s’han decidit a fer soroll penjant aquest llençol que es veu d’una hora lluny.
Quan passen els autobusos per la calçada central de la Diagonal, tots els caps es giren cap a la pancarta. «¿No es deuen referir al restaurant dels baixos, oi?», pregunta una noia que s’ha quedat badant de cara a la finestra. El llogater dels baixos, que regenta un restaurant italià, no és que estigui a favor del prostíbul, però està en contra de la pancarta perquè creu que li perjudica el negoci. «La fletxa assenyala cap avall. I què pensarà la gent que vulgui entrar al restaurant?»
Fa un any que el propietari de l’entresòl primera, Enric Ros, va llogar el pis amb un contracte de cinc anys. Ell ha assegurat als veïns que el va llogar com a habitatge i que no va pensar mai que es fes servir per a una altra cosa. I l’altra cosa és un prostíbul que posa anuncis obertament i que té pàgina web. No és cap eufemisme ni una manera subtil de suggerir serveis sexuals. Totes les noies que hi treballen són d’origen xinès.
Hi treballen i probablement també hi viuen explotades, segons sospiten els veïns. Són una vintena de noies i atenen la clientela, que és de tots els colors i totes les edats, les 24 hores del dia i els set dies de la setmana. I a part de la molèstia dels timbres de matinada, els gemecs se senten pel celobert. «Això sí, son ràpids«, explica una jove mare de família.
