El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha reconegut en una sentència l’existència d’una relació laboral entre 20 prostitutes i l’empresa propietària del club de cites de Cunit (Baix Penedès) on feien aquesta feina. Fins ara, només s’havia admès aquesta relació en noies que alternaven amb clients, no en prostitutes.
Al 2006, la Inspecció de Treball va aixecar una acta d’infracció en matèria d’estrangeria a l’empresa Dos Más Tres Cinco i va proposar una sanció de 132.460 euros per donar feina a 22 estrangers d’Europa de l’Est i Llatinoamèrica. Un d’ells treballava de cambrer; una noia, de dona de fer feines; i 20 dones més, la majoria brasileres i romaneses, com a cambreres alternant amb clients. Cap d’ells, excepte la que netejava, tenien permís de treball, malgrat que complien un horari i disposaven d’un dia lliure a la setmana.
La resolució detalla que les noies del club de cites es canviaven al local, «es posaven roba diferent de la que usen per sortir al carrer i la guardaven a les taquilles». I també especifica la seva ocupació: «alternaven amb els clients per incitar-los a consumir begudes i a convidar-les, i percebien a canvi la meitat del valor de la copa«. A part del cambrer i la dona de fer feines, les altres 20 joves no només alternaven amb els clients, sinó que també exercien la prostitució i pagaven un lloguer per l’habitació.
Al juny del 2007, un jutjat de Tarragona va admetre que el cambrer i la dona de fer feines mantenien una relació laboral amb el club, però va rebutjar l’estatus per a les prostitutes. El jutge va argumentar que l’activitat com a noies de cites era «de caràcter marginal» i que la prostitució era «la finalitat principal del negoci». A parer seu, la «il.legalitat» de la prostitució impedia qualificar com a laboral la prestació de serveis.
El TSJC considera, en canvi, que les joves percebien del club un salari en forma de comissió (percentatge de les begudes), estaven subjectes als horaris fixats per l’empresa i no podien rebutjar els clients, tot i que aquests no sempre decidien mantenir relacions sexuals amb elles. És per això que el tribunal entén que mantenien una relació laboral encara que no haguessin subscrit cap contracte de treball ni l’empresa no els hagués donat d’alta a la Seguretat Social , cosa que sosté que és competència deslleial respecte a altres clubs de cites on les empleades sí que cotitzen.
La sentència pretén protegir els drets com a treballadores de les prostitutes que exerceixen en locals, les quals, destaca, són víctimes de la «indesitjable explotació del propi cos».
