La Neus Bonet ens rep al hall de Catalunya Ràdio i ens estreny la mà amb força, com imprimint la complicitat d’algú que comparteix les mateixes causes que tu. La seguim fins el seu despatx, al pis de dalt, on més d’una desena de professionals amb aire de concentració aixequen la mirada per observar les intruses. Un apunt: hi ha més redactores que redactors. El despatx, ple de llibres, dossiers i bolígrafs quasi gastats, presenta un metòdic desordre, que recorda l’esforç i el treball ben fet. I això és el que probablement hagi consolidat la Neus Bonet com una de les locutores de ràdio més escoltades de Catalunya.
«Tenim quasi el 20% del share«, afirma. Però nosaltres volem saber si és difícil ser l’hereva d’un home com l’Antoni Bassas. «No crec que el gènere hi influeixi. Pesen més els seus 14 anys de feina, 10 dels quals van ser de lideratge«. Però la tasca que ha fet la Neus des del setembre passat al capdavant d’Els matins de Catalunya Ràdio és lloable. Ella en treu importància i adjudica l’èxit de l’informatiu matinal «a la força del costum«.
Amb una llarga trajectòria professional al món de la ràdio i com a docent, la periodista afirma que qualsevol dona pot arribar allà on es proposi, malgrat que «la misogínia és una moneda corrent encara» al periodisme i qualsevol altre àmbit professional. «No és una qüestió de gènere, sinó de capacitat«, sentencia. Tot i això, la catalana reconeix que no ho ha tingut gens fàcil per arribar a on és ara. «Molts cops no es tracta ni tan sols d’una voluntat de discriminar, sinó dels rols establerts«, reconeix la periodista. un exemple de la duresa de la seva experiència és haver vist en repetides ocasions com els homes, tan preparats i capaços com ella, sempre acabaven als càrrecs als quals també ella optava. «Especialment, pares de família«, afirma. En aquest tema, la Neus Bonet és molt taxativa. «Jo no m’he casat mai perquè no he volgut supeditar la meva vida familiar a la professional«. Però la seva independència no sempre ha estat suficientment valorada. Quina casualitat, també, donat que ser mare o tenir expectatives de ser-ho sembla ser condició sine qua non per deixar fora de les llistes de canditats a noves feines.
Militant feminista i sensibilitzada amb la consecució dels drets de les dones, Neus Bonet està convençuda que la seva tasca pot servir per avançar en matèria d’igualtat d’oportunitats. «Es tracta de donar visibilitat a un col·lectiu que si no, no en tindria«. I afegeix que, malgrat les crítiques de moltes dones que no comulguen amb la defensa de les qüestions de gènere, per ella «és un deure«.
