Plutarc va fer dir a Juli Cèsar en una de les seves obres allò que no n’hi ha prou que la dona de l’emperador romà sigui honesta, sinó que també ha de semblar-ho. Era una manera de posar en relleu la importància dels gestos i les actituds dels dirigents polítics, més enllà de la seva capacitat per governar. Doncs bé, la França de Sarkozy ha fet un nou pas en aquesta mena de procés de reculada dels fonaments històrics de l’Estat. La renúncia de la ministra de Justícia, Rachida Dati, a la baixa maternal ha estat un mal favor als drets de les dones. Diuen que és culpa de Sarkozy, que l’ha forçat a anunciar una important reforma de la instrucció penal només cinc dies després del part de la ministra per cesària. Sigui per això, per pur stakhanovisme de Dati o pel temor que pot generar en ella que la cadira buida justifiqui el seu desallotjament de l’executiu, el cas és que acaba tractant-se d’un gest del govern que vulnera la màxima de Plutarc. En una societat on encara cal adoptar mesures per garantir la igualtat, la presència d’una ministra en un govern democràtic és de gran importància, perquè serveix per fer visibles els drets de les dones. El cas de Dati és un clar exemple de penalització laboral de la maternitat, perquè dóna arguments als qui pensen que una carrera professional és incompatible amb ser mare, sigui una ministra o una secretària. Prova d’això és que una enquesta diu que un 56% dels francesos rebutgen la decisió de Dati, cosa que vol dir, però, que un 44% hi estan a favor. Preocupant.
Per Xavi Casinos
