Entre els anys 1966 i 1982, època de transformació social, la presència de les dones periodistes en els diaris es va duplicar, encara que aquest creixement només es va notar en les seccions considerades com les més toves. Aquesta és una de les conclusions de la recerca Les periodistes al franquisme i la transició (1966-1982), impulsada per l’ Associació de Dones Periodistes de Catalunya amb el suport de la Direcció General de la Memòria Democràtica de la Generalitat. El treball, que es va presentar el passat dimarts dia 24 d’aquest mes, ha analitzat la presència de les dones en els diaris de l’època i ha estat dirigit per Mavi Carrasco i ha comptat amb la col·laboració de Mª José Cantón, Laura Armario i Marta Corcoy.
La recerca posa de manifest que durant els 16 anys que van transcorre entre el 1966 i el 1982, la presència de les dones periodistes en els diaris es va doblar, però només en les seccions considerades com les més toves, com societat, cultura i llar i moda. A més, de la mateixa manera, la presència de les dones com a articulistes va continuar sent molt baixa.
En l’acte de presentació de la recerca hi van assistir cinc periodistes -Marina Bru, Maria Eugènia Ibáñez, Maria Àngels Lòpez, Sara Masó i Teresa Rubio- que van exercir durant els anys. Totes elles van explicar les seves vivències i les dificultats que van patir durant la seva tasca com a periodistes pel fet de ser dona en aquella època. Per la seva banda, la directora General de la Memòria Democràtica del Departament d’Interior de la Generalitat, Maria Jesús Bono, va mostrar la seva satisfacció per la recerca i va animar a continuar en aquesta línia, per poder donar coneixement del paper de les dones en el món de la comunicació.
D’altra banda i en un anàlisi sobre la relació entre el poder i la premsa, la periodista Mª Dolors Calvet va apuntar que durant el franquisme estava molt clar qui tenia el poder i el que això comportava. Durant la transició, en canvi, es va haver de fer un procés d’aprenentatge per distingir les diferents posicions, mentre que avui dia el poder queda emmascarat per la publicitat, va explicar. Abans d’acabar, però, va qüestionar la presència de les dones en els consells de redacció i en els d’administració de les empreses periodístiques malgrat l’aplicació de la llei d’igualtat.
