El paper de la dona en la política ha pujat en trenta anys de democràcia. De les 18 alcaldesses del 1979 a tot Catalunya, s’ha passat a les 120 actuals, xifra que avui encara molt baixa perquè només representa el 12,7% del total. Per demarcacions, tenen alcaldessa 45 dels 311 municipis barcelonins; 29 dels 221 municipis gironins; 23 dels 231 municipis de les terres de Lleida, i 23 dels 183 municipis del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. Per càrrecs electes (regidores sense alcaldessa), de 7.986 regidors possibles a Catalunya, 2.510, un 31,43 per cent, són dones. Per demarcacions: el 34,87% són a Barcelona; el 31,34%, a Tarragona; el 28,84%, a Girona, i el 26,97%, a Lleida.
Per què hi ha aquest domini masculí? Perquè la societat té encara una forta empremta patriarcal. Què cal fer? Lleis, però són un instrument, però no pas suficient, segons va dir Marisa Fernández, de l’Associació de Dones Juristes, en el primer congrés Dona i Municipi celebrat a Girona. Fernández va afegir que: «Els problemes socials no coincideixen amb les categories jurídiques.» Imma Moraleda, diputada de l’àrea d’Igualtat i Ciutadania de la Diputació de Barcelona, es va preguntar per què les dones, quan accedeixen al poder polític s’han de cuidar de benestar i de temes socials. Va reclamar l’accés de les dones a l’àrea d’urbanisme o hisenda, a àrees estratègiques amb poder real. Marta Selva, presidenta de l’Institut Català de les Dones, va clausurar el congrés reivindicant el paper de la dona en el lideratge de la política.
