El 30 d’abril de 1945 tropes russes van alliberar el camp de concentració de Ravensbrück, al nord de Berlín. Darrere els seus murs i durant sis anys unes 132.000 dones –algunes, catalanes– hi van ser retingudes per força. Tot i que no van perdre mai el seu esperit de resistència, unes 92.000 hi van perdre la vida. La solidaritat, la cultura i el desig de vida van ser les seves úniques armes de supervivència.
Un esperit que 65 anys després segueix viu, com va deixar patent una delegació catalana que es va desplaçar fins a aquest antic camp nazi per commemorar l’aniversari del seu alliberament. El seu objectiu: homenatjar les deportades catalanes però principalment impulsar la recuperació de la memòria democràtica a Catalunya.
«S’ha de seguir la lluita perquè les generacions futures sàpiguen què ha passat», va assegurar Margarita Català, filla de l’única supervivent catalana del camp, Neus Català. «El nostre objectiu és continuar amb el llegat de la meva mare. Treballar perquè la memòria no desaparegui i que aquest horror no tingui lloc mai més».
I és que com va dir la regidora de drets civils de l’Ajuntament de Barcelona, Neus Canelles, poc abans de començar l’acte, «és necessari un record, un homenatge, però també la transmissió, la justícia i la reparació».
Una tasca que va emprendre Neus Català, guanyadora del premi Català de l’Any del 2006, que malgrat la seva absència per problemes de salut segueix amb el mateix ímpetu l’associació Amical de Ravensbrück, que des del dia que es va crear va assumir el compromís de transmetre a les presents i futures generacions la memòria de l’horror que van viure les dones del camp d’extermini.
Un acte amb un rerefons emotiu que va comptar amb la presència del secretari de Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat, Josep Vendrell, i la directora general de Memòria Democràtica, María Jesús Bono, que juntamenbt amb la presidenta de l’Amical de Ravensbrück, Anna Sallés, i altres participants van recórrer el camp acompanyats per un guia.
Dintre dels murs del camp es va crear un recinte industrial amb tallers de producció per a treballs tradicionals de dones, com ara confecció, teixit i cistelleria. A més, al costat del recinte, l’empresa Siemens & Halske va construir 20 naus industrials, on les presoneres van ser cridades a treballs forçats a partir de finals de l’estiu de 1942.
Va ser una visita plena d’al·lusions a la memòria i al record de les vivències de les presoneres catalanes, relatades pels mateixos integrants del grup. La part més emotiva es va viure quan es va descobrir una placa commemorativa en record de les presoneres. Un símbol perquè les futures generacions, com va assenyalar Margarita Català, «no oblidin la lluita de la meva mare i les seves companyes».
La placa és un emblema per a la posterioritat, interpretat per Josep Vendrell com «el del valor, la solidaritat i els drets humans que van demostrar aquestes dones i a partir del qual es construeix la democràcia». La veu de Marina Rossell va acompanyar aquest moment.
Per a aquesta ocasió, la cantautora va interpretar –sense més instrument que la seva veu– la cançó Morir a Ravensbrück, escrita per Montserrat Roig i que al·ludeix a l’horror viscut per aquestes catalanes.
L’actuació va donar pas a una ofrena floral. Cada membre va llançar una rosa al llac Schwedt, just davant del recinte i en el fons del qual reposen les cendres de moltes de les deportades.
