La ministra d’ Igualtat , Bibiana Aído, va tenir una reunió amb diverses organitzacions feministes el passat 2 d’abril per escoltar les posicions de les entitats en relació a la futura llei de terminis de l’avortament.
Gairebé una vintena d’organitzacions feministes van citar-se a la seu del Ministeri, al carrer Alcalà, de Madrid, per exposar els punts forts i els febles al seu parer a Aído i el seu gabinet assessor. Dones en Xarxa vam assistir a la trobada en representació de Catalunya i vam explicar a la ministra la nostra participació en la campanya de Las Linces en resposta a les invectives eclesials contra una eventual reforma de la llei de l’avortament. En aquest sentit, per a Dones en Xarxa, les xarxes socials són imprescindibles per a fer pedagogia i per «guanyar el debat al carrer«, així li ho vam fer saber a la ministra, que es va mostrar satiesfeta de la mobilització social a la xarxa. Dones en Xarxa també va manifestar la seva preocupació per la possibilitat que el supòsit en què una menor de 16 a 18 anys pugui avortar per decisió pròpia acabi suprimint-se. «Cal que comencem a anomenar-les joves i no nenes; cal que expliquem a la societat que si poden tenir un fill, també poden optar a no tenir-lo«.
Quasi totes les organitzacions estatals feministes van compartir postura amb Dones en Xarxa. Per a la Federació de Dones Progressistes , «caldria veure aquest supòsit com una cosa pensada per les joves que no tenen una bona relació amb la seva família. Però necessitem arguments convincents i garanties sanitàries» . A més, per a l’entitat, caldria crear un registre públic o semi-públic dels metges que es declarin objectors de consciència i que mai s’acceptés de forma col·lectiva, o per centres per tal que es garantís que qualsevol dona que vulgui interrompre el seu embaràs té garantit el seu dret.
Per a la Fundació de Dones Juristes Themis , la futura IVE «ha de ser una llei amb vocació de futur«. «L’avortament i la maternitat són drets de les dones i cal acabar amb les inseguretats jurídiques. (…) No pot supeditar-se el dret de l’embrió per sobre del de la dona, ja que la dona té un passat, un present, i un futur amb projectes«. Tant la Federació de Dones Porgressistes com Themis van manifetsar la seva preocupació perquè quedés ben regulada la situació de les dones després de les 22 setmanes de gestació, ja que moltes anomalies fetals hi tenen lloc en aquest moment. Per a les dones juristes, «no es pot obligar a una jove de 16 anys a tenir un fill. Es tracta d’un acte personalíssim«.
Catòliques pel dret a decidir va manifestar que «la injerència de la jerarquia catòlica no pot decidir la consciència de tots els catòlics i les catòliques«. Per la Federació de Dones separades i divorciades , «no s’està debatint l’avortament, sinó la llibertat de decidir per part de les dones«.
Les dones immigrades van ocupar el torn de paraula d’altres entitats, com ara les Dones d’Opañel i les Dones per la Salut. Per a les primeres, «hi ha més embarassos entre elles, però no tenen mitjans per avortar i a sobre els professionals objecten i no se les atén«. Per a les segones, «moren moltes dones perquè en no haver-hi legislació, es practiquen els avortaments clandestins«.
A més, practicament totes les enitats estavan d’acord en què és molt important prevenir i que s’hauria de començar una formació sexual a partir dels 11 anys. Algunes, com Enclave Feminista, va demanar a la minsitra «què quedarà en mans de les comunitats autònomes, ja que a algunes com ara Navarra està prohibit avortar i cal garantir que qualsevol dona pugui avortar lliurement sense desplaçar-se«. Aquesta organització, per la seva banda, va explicar que encapaçalarà una campanya nacional que ja s’està endegant per moblitzar la societat i conscienciar-la del dret a decidir si maternitat o avortament i fer-ho mab totes les garanties per a les dones. Dones en Xarxa serà l’enacarregada de coordinar aquesta campanya des de Catalunya. Poperament us n’informarem i posarem en coneixement vostre l’adreça de la pàgina web que s’està creant.
Per la seva part, la ministra Aído va prometre a totes les associacions feministes que se les tornaria a consultar en el debat legislatiu. Després, es va haver de trobar amb els malanomenats «col·lectius pro-vida». Totes les assistents hi estavem d’acord amb què «no és que les feministes hi estiguem en contra de la vida, sinó que estem a favor del dret a decidir de la dona«, tal i com va expressar la ministra.
A la sortida, uns deu joves -varons i amb no més de 20 anys- ens esperaven a la porta del Ministeri d’Igualtat, manifestant-se amb xumets i consignes anti-avortistes. A cap de les assistents a la reunió ens va sorprendre que l’endemà els titulars dels diaris més seriosos del nostre país els hi donés més ressò a ells que no pas a nosaltres.
