Avui s’ha fet públic l’informe “Una intel·ligència artificial alineada amb els drets de les dones: anàlisi i propostes” en el marc del Coctels&Net organitzat per Dones en Xarxa, un espai de reflexió col·lectiva sobre els reptes que planteja la IA en relació amb la igualtat de gènere. L’acte, celebrat al Blacklab del Palau de Mar de Barcelona, ha estat conduit per la periodista i experta en ciberfeminisme Montserrat Boix, amb la participació de Lourdes Muñoz, directora de l’informe i presidenta de Dones en Xarxa, i la cloenda a càrrec de Sònia Guerra, secretària general d’Igualtat i Feminismes i presidenta de l’Institut Català de les Dones.
Montserrat Boix, ha estat l’encarregada de conduir la jornada i d’introduir el concepte clau a tenir en compte: les tecnologies de dades i el seu enfocament feminista. Lourdes Muñoz, ha exposat que: “El feminisme de dades inclou una mirada crítica a la construcció de les eines tech data, ja que sovint no s’hi aplica la perspectiva de gènere. Per exemple, si no es creen bases de dades que recullin les diferències o les discriminacions que afecten les dones, o les bases de dades no estan desagregades per sexe, els processos d’automatització no tindran en compte la situació i es generaran noves discriminacions.”
La importància de bases de dades desagregades per sexe
S’ha plantejat com les diverses tecnologies de dades “en plural”, donat que són diverses les tecnologies emergents de l’àmbit de dades, afecten als drets de les dones. En aquest sentit, la importància de disposar de dades obertes de qualitat i desagregades per sexe, per entendre i fer visibles les discriminacions estructurals que pateixen les dones. Com apuntava Muñoz: “Si no hi ha dades sobre les dones, aquestes queden fora dels processos d’anàlisi, de presa de decisions i de l’assignació de recursos.”
El risc que la intel·ligència artificial amplifiqui les desigualtats, si es basa en dades esbiaixades o incompletes és un dels aspectes que aborda específicament l’informe i realitza propostes concretes de metodologia perquè projectes de Inteligencia artificial apliquin la perspectiva de gènere en totes les fases del projecte (contexte, entrenament i bases de dades).
Les ponents, Lourdes Muñoz i Montserrat Boix han coincidit que la violència masclista digital ha de ser un aspecte específic a tractar quan parlem de la Inteligencia Artificial. L’augment de la violència masclista digital, especialment a les xarxes socials, afavorida per la polarització que generen els algoritmes i per la manca de regulació efectiva. Les ponents han afirmat què les dones són més sovint objectiu d’atacs digitals, especialment les que tenen visibilitat pública.
La infrarepresentació de dones en l’àmbit de la tecnologia digital de dades, tant en els equips de desenvolupament com en els espais de decisió i lideratge ha sigut també un tema destacat durant el diàleg.
Lourdes Muñoz finalment ha reclamat la necessitat de destinar fons públics de digitalització a reptes dels drets de les dones: “Creiem en el potencial positiu de la intel·ligència artificial, però constatem que les eines creades amb aquesta finalitat són mínimes. Per exemple, és significativa l’escassa presència de fons de digitalització, com els Next Generation, destinats a avançar en els drets de les dones i a millorar la intervenció pública des d’una perspectiva feminista.”
Sònia Guerra, ha conclòs l’acte destacant: “És molt important que ara que la intel·ligència artificial es troba al centre de les nostres vides, les dones ocupem espais de decisió i lideratge, per evitar que sigui també un instrument en mans del poder.”
El missatge central de la jornada ha estat clar: cal recuperar espais per a les dones en el món digital i tecnològic. Només amb la seva presència activa i lideratge podrem garantir que la intel·ligència artificial es desenvolupi amb una mirada feminista.
“Una intel·ligència artificial alineada amb els drets de les dones: anàlisi i propostes” recull una anàlisi dels efectes positius i negatius que la intel·ligència artificial pot generar en relació amb els drets de les dones. Inclou una valoració sobre el seu impacte actual en diversos àmbits, com ara les bases de dades, les construccions tecnològiques, les xarxes socials o la violència masclista digital, i formula recomanacions concretes per dissenyar i aplicar tecnologies de dades i d’intel·ligència artificial que no vulnerin els drets de les dones i que, a més, contribueixin activament a la seva promoció.
L’informe presentat durant l’acte “Una intel·ligència artificial alineada amb els drets de les dones: anàlisi i propostes” forma part d’un projecte més ampli impulsat per Dones en Xarxa per promoure eines digitals alineades amb els drets de les dones. Aquest té com a objectiu desenvolupar estratègies per aconseguir una IA que respecti i promogui els drets de les dones, mitjançant:
- Aportar eines per construir projectes d’IA des de la perspectiva dels drets de les dones.
- Proporcionar pautes per valorar com afecta la implantació d’eines d’IA en una organització a les dones.
- Generar un relat compartit sobre les prioritats del feminisme de dades dins de l’agenda feminista.
- Conscienciar sobre l’impacte de la IA en els drets de les dones.
Amb una assistència diversa i plural, l’acte ha comptat amb veus expertes i dones de diferents sectors com la salut, la recerca, el desenvolupament tecnològic o les polítiques públiques. Aquesta pluralitat ha permès obrir un debat ric sobre com construir una intel·ligència artificial que no vulneri els drets de les dones.
Aquesta sessió del Coctels&Net demostra que la tecnologia, quan es dissenya amb perspectiva feminista, pot esdevenir una eina poderosa de transformació social.
Imatges de l’acte de presentació:
