S’ha acabat això de sortir de nit a la caça d’una parella més o menys formal, intent que sol quedar-se en una trobada fugaç i un comiat a l’estil bon vent i barca nova. ¿Per a què tanta energia quan hi ha algú que pot fer la feina per nosaltres?
Això deuen pensar els nord-americans, que, entre les seves rutines, tenen la de comprovar les cites que un portal d’internet els suggereix diàriament. ¡Benvinguts al meravellós món de lligar per la xarxa!, tot un art que s’ha filtrat entre la cultura popular com una pràctica de moda. I d’allò més estesa.
De fet, l’últim estudi de la consultoria Jupiter Research prediu que la indústria creixerà de 900 milions de dòlars el 2007 a 1.900 milions l’any 2012.
El portal match.com, el principal espai de cites internacional, va arribar als seus màxims guanys quan Wall Street presentava els números més baixos. Aquestes dades van portar el director executiu, Greg Blatt, a adoptar en els discursos la sentència que no hi havia «recessió en l’amor».
Però, ¿quines són les claus de l’èxit d’aquests espais? Serietat, comoditat per la falta de temps entre interminables jornades laborals, i certa garantia d’èxit. Tant és així que la majoria dels usuaris paguen una quota al mes per assegurar-se que més d’hora que tard trobaran la mitja taronja.
Potser la seva gran popularitat és deguda al lema de «ja no ets ningú si no tens un perfil en aquestes pàgines», cosa que indubtablement assegura que els candidats/es al teu cor siguin persones socialment conegudes com a «normals», fet que trenca el mite que només lliga per internet qui no ho pot fer en un bar.
L’oferta d’aquesta mena d’empreses digitals es caracteritza per la seva infinitat d’opcions, des de pàgines dedicades exclusivament als gais fins a altres per a persones casades, passant per portals segons la teva religió o els teus hàbits gastronòmics.
«Em vaig apuntar a una pàgina de cites per a vegetarians per curiositat», diu Bryan Buchanan de Carolina del Nord, que té com a última nòvia qui va ser la seva primera compatibilitat.
Al preguntar què empeny algú a contractar aquests serveis, el jove de 27 anys no dubta a respondre: «La gent està molt ocupada amb la feina, la seva vida, per sortir a buscar parella. Prefereixen alleugerir aquest procés i sortir amb algú que comparteixi els seus interessos en lloc de mantenir una conversa en un bar amb algú escollit a l’atzar».
Segons el director executiu d’eharmony.com, una de les companyies de cites més prestigioses del país, els arguments de Bryan no van gens desencaminats. «Quan algú es dóna d’alta al portal, ens explica coses sobre ell mateix en comptes del que busca», diu Greg Waldorf, que afegeix que el seu èxit no es basa a «aparellar persones amb certs passatemps».
«Tot gira al voltant de la compatibilitat», sentencia, una afinitat que la companyia prepara amb un qüestionari de més d’una hora de durada entorn de l’aspecte físic, nivell intel·lectual, virtuts i tota mena d’interessos que un es pugui imaginar, des de religiosos fins a aspiracions vitals.
Més enllà dels portals de cites, recentment han aparegut altres modalitats per trobar parella que recuperen l’essència de l’alcavota medieval. Aquest és l’exemple de la firma It’s just lunch, (només és un dinar) on un especialista s’encarrega de conèixer-lo personalment a ell, després a ella i finalment concreta una trobada.
Res de fotografies penjades a la xarxa o perfils públics amb la confessió del teu pes o rang salarial. Tot queda en una discreció absoluta i en un ambient lliure de pressions socials. Això sí, els preus d’aquests serveis s’eleven a 1.800 dòlars a l’any amb una garantia de 12 cites.
La novetat en el mercat de lligar per internet són els Cyber-Cyranos de Bergerac, on un assistent virtual s’encarrega d’anar actualitzant les teves dades i respondre els missatges de les teves possibles compatibilitats per una mensualitat d’entre 147 i els 1.200 dòlars.
