Agustí Corominas és especialista en les tasques de recuperar la memòria històrica. Doctor en pedagogia i, per tant, amb moltes ganes d’explicar coses de la història a través de documentals, com el que acaba de presentar a la seu de la Fundació Ardiaca a Barcelona.
El treball de Corominas ha estat recollir el testimoni de tres dones que han viscut les conseqüències de l’exili del 1939. Tres històries personals que Corominas proposa distingir no per la intensitat de com ho expliquen, sinó en la distància de qui rep el testimoni.
Maria Belloch és la més militant –amb el seu accent català occidental, malgrat els anys passats fora del seu poble natal–.
Remei Oliva, que segueix tenint present la història d’aquella infermera suïssa, Elna, que va salvar un grapat d’espanyoles embarassades de les grapes dels nazis i de la incomprensió de l’Administració francesa de l’època.
I Francisca Muñoz, que aporta un contrapunt que encara resulta més aclaridor: filla d’un militar republicà que no va recolzar el cop franquista, parla davant la càmera asseguda en un entorn decoratiu dels anys 50 sense variar la seva convicció: hi va haver un cop d’Estat que va fer retrocedir Espanya unes quantes dècades.
Un documental impecable que no ha emès cap cadena.
