Ana María Bordas (Barcelona, 1959) és la nova directora de TVE a Catalunya, amb seu a Sant Cugat del Vallès, des del passat 23 de desembre.
Llicenciada en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona, Bordas té una àmplia trajectòria professional en la ràdio i la televisió públiques del nostre país.
Després de ser directora de Comunicació, ara té al seu càrrec una plantilla de més de 600 persones, tot cercant projectes amb idees engrescadores per tirar endavant nous formats i mantenir amb la mateixa qualitat els espais infantils i esportius que caracteritzen, des de sempre, el centre de producció de Sant Cugat.
***
Felicitats pel seu nomenament com a directora de TVE a Catalunya. Abans del nomenament, vostè era la directora de Comunicació de TVE a Catalunya i tota la seva trajectòria ha estat vinculada sempre a RTVE. Com veu la seva trajectòria professional fins arribar a directora?
La meva trajectòria ha estat una llarga trajectòria professional. Jo vaig acabar a la UAB l’any 1982, fa un segle!, i de seguida vaig començar a treballar a Radio Cadena Española on vaig estar dos anys contractada.
L’any 1984 em vaig presentar a les oposicions de RTVE, vaig aprovar-les i vaig entrar com a redactora. Després vaig passar a RNE, vaig fer durant molts anys informació política. El primer que vaig fer a la ràdio pública va ser treballar amb Elisenda Roca a Radio Cadena Española fent un programa informatiu al matí entrant a les cinc de la matinada a treballar.
Després, em vaig especialitzar en informació política, vaig editar informatius, combinava ràdio i televisió amb Llúcia Oliva i Xavier Sitjà fent els informatius del cap de setmana. Finalment, vaig deixar la televisió, perquè era massa feina compaginar ambdós mitjans.
L’any 1989 vaig marxar de corresponsal a Washington (EUA) fins l’any 1992. Va ser una gran experiència professional per a mi, perquè va coincidir amb fets històrics com la caiguda del mur de Berlín, la invasió de Panamà, el terratrèmol de San Francisco, la guerra del Golf… i a la tornada em vaig incorporar a RNE com a redactora.
Era l’època dels Jocs Olímpics a Barcelona i vaig fer informació social en aquest àmbit; poc temps després em van fer directora d’informatius de RNE a Catalunya durant vuit anys (1997-2005). Quan va acabar aquesta etapa radiofònica, vaig venir a TVE de forma definitiva amb el càrrec de delegada de Relacions Institucionals que es va reconvertir i vaig ser-ne la directora de Comunicació de TVE a Catalunya.
Com és el dia a dia de la directora de TVE a Catalunya?
És un treball molt intens i entretingut, però alhora molt interessant. És un centre de treball que combina la producció, tractes els continguts, les informacions, m’agrada parlar amb el director d’informatius per saber què cobrirem, què sortirà per pantalla. Cal molta relació humana, molta relació institucional, cultural i política. Expliquem la feina que fem i mantenim el contacte amb totes les entitats de casa nostra. Volem dirigir-nos als ciutadans, no als espectadors. Per tant, part de la meva feina també és sortir molt, anar a actes i rebre gent que ve a proposar programes i formats. El dia a dia és una combinació de tot plegat.
Quins són els nous objectius de la direcció de TVE a Catalunya?
Aquest centre ha de consolidar tenir la producció majoritària de La 2 aquí, igual que la producció dels continguts del Teledeporte. La direcció d’Infantils també està a Sant Cugat i el producte estrella és Los Lunnis i seria molt interessant inventar un nou format de programa infantil. Com a directora del centre, em faria molta il·lusió que es creés aquí un nou èxit per a la mainada.
No oblidem que aquest centre té moltes ganes de participar en La 1 fent programes d’entreteniment. Per exemple, portem setmanes fent les gales d’Eurovisión per escollir la persona representant d’Espanya. Com a centre de producció, hem fet grans espais d’entreteniment com el Mira quién baila i volem fer-ne més. Ja he parlat amb la responsable de Continguts, Lola Molina, per a què pensi amb nosaltres quan decideixin fer programes d’entreteniment. Nosaltres estem preparats per fer-ho.
Des del punt de vista informatiu, cal dir que hem conseguit triplicar en els darrers anys les peces informatives produïdes des de Catalunya que s’emeten als Telediario i a altres espais informatius. Volem millorar i potenciar els informatius en català. Per cert, hem incorporat un periodista sènior per presentar L’Informatiu del cap de setmana.
Avui dia que només les cadenes volen gent jove davant la pantalla, nosaltres hem apostat per un gran professional com és en Joan Marcet, presentador i coeditor de l’espai informatiu. Volem explotar – en el bon sentit de la paraula – la professionalitat dels nostres periodistes. Amb en Pere Buhigas, director dels informatius, volem fer-ho.
Des del punt de vista tecnològic, hem fet una gran transformació tecnològica. En l’etapa de Montse Abbad, vam digitalitzar les redaccions d’informatius i d’esports, vam fer un estudi d’HD integrat en una redacció i el nostre objectiu és anar reconvertint els estudis en HD. Volem acabar la renovació tecnològica en dos o tres anys, ja que tinc molt clar que no es poden fer bons continguts sense les millors eines. Ara tenim una mòbil amb HD i càmares amb l’última tecnologia.
Segurament que el nostre centre tindrà una participació important en la realització dels Jocs Olímpics de Londres de 2012, ja que des d’aquí es faran moltes coses. La pàgina web de RTVE té diàriament milers d’entrades.
La nostra obligació és millorar cada dia els continguts que oferim pels diferents canals. Parlant de xarxes socials, tinc Facebook a nivell personal, però no sóc molt activa. Com a directora de TVE a Catalunya, no tinc ni Facebook ni Twitter.
A partir de l’any 2006, hi ha una remodelació general de la Corporació de RTVE. Apareix la introducció de la TDT i la recent supressió de la publicitat. El panorama ha canviat, oi?
Sí. Els dos grans canvis que s’han produït en el mercat audiovisual actual ens ha beneficiat: la posada en marxa de la TDT i la supressió de la publicitat. La sortida de la publicitat ens va fer una mica de por al principi, però l’audiència ho ha rebut molt bé, vol veure programes i pel·lícules sense talls. I la TDT, per a un centre de producció com el de Sant Cugat, realment l’ha beneficiat, ja que tenim, per exemple, el canal Teledeporte que es fa tot des de TVE a Catalunya. És un canal que té molta audiència i cada vegada es veu més; també tenim aquí amb Montse Abbad la direcció de La 2, que s’ha convertit en l’espai de participació ciutadana i cultura de primer nivell. La introducció de la TDT ens ha anat molt bé com a empresa.
La seu de TVE a Catalunya està en el carrer de Mercè Vilaret, gran realitzadora d’aquesta casa que va morir l’any 1993. Quins models i referents audiovisuals té?
Un model d’aquesta casa, a nivell periodístic, és Rosa Maria Calaf, una persona que es va acollir fa un temps a l’ERE, però que és tot un referent de professionalitat. Quan jo començava, ella i altres companys seus eren els meus referents periodístics. A Catalunya, tenim molts models que han sortit de TVE, ja que Sant Cugat ha estat la casa mare. Quan Televisió de Catalunya es va posar en marxa, molts professionals d’aquí van decidir anar a treballar a TV3 aportant tota la seva vàlua. I continua havent al centre de Sant Cugat grans professionals en àrees com la de realització, la tècnica, la periodística, etc.
També sóc fan de la televisió que es fa als Estats Units d’Amèrica i, per a mi, el mestre dels mestres és en Dan Rather. Durant molts va ser el presentador de la CBS. També podria dir en Walter Cronkite o Christiane Amanpour. Tots aquests professionals han sigut els meus referents. Encara veig força les cadenes nord-americanes i, com no, també les europees.
Les periodistes tenen poca presència en programes com 59 segons. Es pot potenciar la seva visibilitat?
Ho estem fent. Jo ja dic que no poden haver més excuses, potser no hi ha totes les que hauria d’haver-hi però sí que hi ha bastanta representació de dones. Tenim molta cura de què no es faci cap programa sense la participació de la dona, ho hem cuidat molt i anem incorporant dones. I més avui dia on les periodistes són majoria a les universitats i als treballs. Quan jo vaig començar fent informació política, les periodistes que ho cobríem érem comptades, i a judicial, ni t’explico. Però, actualment, estem força presents arreu.
De cara a primavera i estiu, hi haurà alguna novetat televisiva que ens pugui explicar?
Nosaltres estem preparant una certa renovació del que és la franja de programació en català. Hem començat a treballar de cara a setembre, però ara per ara no puc dir res. La meva idea és que aquesta franja sigui l’essència de marca que ha sigut durant molts anys, que serveixi per descobrir i innovar nous formats de producció pròpia i que els professionals de la casa, que crec que són els millors del mercat audiovisual, i algun equip extern puguin crear plegats formats que, si tenen èxit aquí, els poguem emetre per a tot el país.
Amb Montse Abbad es va aconseguir que la franja en català sigui un espai estable de 19 a 20 hores, i a la tarda fem programa fins a dos quarts de vuit per després oferir L’Informatiu vespre en català fins a les vuit. Hem incrementat una mica la producció en català, perquè volem retransmetre dins del Canal 24 horas fets importants per a Catalunya. Per exemple, quan hi hagi una comissió de control al Parlament de Catalunya, nosaltres l’oferirem pel canal amb desconnexió per a Catalunya. Volem fer aportacions de retransmissions de fets importants i ja tinc el vist-i-plau dels directius de Madrid.
