La matemàtica Marta Sanz-Solé ve a Madrid a fer una conferència a l’Institut de Ciències Matemàtiques, així que la cita és a un restaurant habitual per als professors de la Universitat Autònoma quan es presta l’ocasió: el proper Club de Tir de Cantoblanco.
Ella és professora de la Universitat de Barcelona, però coneix el lloc; li sembla bé el menú del dia, tria el plat de peix i comença a parlar de matemàtiques. Per beure, una copa de vi.
Sanz-Solé és, des d’aquest any i fins 2014, la presidenta de la Societat Matemàtica Europea (SME), amb seu a Hèlsinki i en la qual ella col·labora des de fa temps. És la primera vegada que un científic espanyol dirigeix la SME, i la primera dona que ho fa.
«La matemàtica és una ciència fonamental, però per mi tenen cabuda les dues mentalitats, la de l’investigador molt fonamental i també la de la utilitat, perquè no cal oblidar que el científic li paguen els ciutadans amb els seus impostos, encara que això de la utilitat té matisos molt fins», recalca, «perquè la teoria més abstracta pot ser la base d’aplicacions demà».
Per això, amb l’amanida i abans d’entrar al plat de turbot, ha repassat el seu interès, com a presidenta de la SME, per impulsar la col.laboració amb institucions de tot tipus, i especialment les europees, per mostrar les capacitats de les matemàtiques en tants àmbits més enllà de la ciència: la indústria o el món de les finances, per posar un parell d’exemples.
«Per mi hi ha dos missatges: el científic per si mateix, és a dir, el de les matemàtiques com a conjunt de teories, com a llenguatge universal i com a eina de les altres ciències, i el de les connexions profundes que ha de tenir amb la realitat«, diu Sanz-Solé.
I el connecta amb l’educació, que també està en els seus plans per a la SME. «El promoure l’entusiasme per les matemàtiques exclusivament per motius lúdics o de bellesa estructural no és un missatge ja vàlid per al segle XXI». I això és important a Espanya, diu, «perquè aquí el teixit industrial no inverteix en innovació, a diferència de països com Alemanya».
La seva recepta és «un mapa de ruta que defineixi objectius a 50 anys vista i el tipus de ciència que cal promoure i en quina proporció, sense oblidar un percentatge adequat d’investigació bàsica».
Aquesta catalana, nascuda a Sabadell el 1952, s’expressa amb una precisió d’acord amb la seva professió i, segurament, amb la seva mentalitat. La conversa està esquitxada d’instants gairebé inapreciables en què es deté a buscar la paraula exacta que vol utilitzar. Alhora afloren temes i gustos estesos entre molts científics, especialment els matemàtics – com la música clàssica – i els paral.lelismes del seu treball amb l’art.
«Els matemàtics no som gent rara, però això de tancar-se una mica en un mateix és una actitud implícita a un procés de creació en estat orgàsmic». I afegeix que aquest procés, que estan estudiant els neuròlegs, «funciona en l’organisme, en el teu cervell, una mica com quan un s’enamora i s’altera la bioquímica».
Sanz-Solé posa un parell d’exemples: Gaudí dissenyant la Sagrada Família o el músic que s’aïlla socialment quan compon i «un percentatge alt dels matemàtics estem molt centrats en el que fem». L’oferta de postres abasta diversos pastissos i dolços. Sanz-Solé demana alguna fruita i tria kiwis.
