Esperanza Aguirre ja no serà l’única dona que presideix una autonomia. Almenys dues dirigiran les seves respectives comunitats en la pròxima legislatura. A la presidenta madrilenya es sumaran les seves companyes de partit María Dolores de Cospedal, que presidirà la Junta de Castella-la Manxa, i, llevat sorpreses, Luisa Fernanda Rudi, el Govern d’Aragó.
Les eleccions del 22 de maig han suposat un avanç significatiu en la representació femenina al capdavant de les autonomies. Si bé fins ara ja havia desenes de conselleres, el primer esglaó sempre l’havien ocupat homes. Aguirre era l’excepció. El diumenge de la setmana passada, De Cospedal es va fer amb un dels feus socialistes amb majoria absoluta, i Rudi governarà gràcies al suport gairebé segur del Partit Aragonesista (PAR).
Una quarta dona, la candidata d’Unió del Poble Navarrès (UPN), Yolanda Barcina, podria presidir Navarra. Va obtenir 19 dels 50 escons en joc i depèn de si el PSOE (amb nou) vota, com ja ha insinuat, a favor de la seva investidura.
Així, si tots els pronòstics es compleixen, un 23,52% dels presidents autonòmics seran dones. Un percentatge relativament elevat si es té en compte que només vuit dones dels partits amb opcions reals aspiraven a presidir una de les 13 comunitats on hi havia eleccions.
En concret, el PP va presentar quatre candidates: les tres que han resultat electes i Isabel Pérez Espinosa a Astúries. Del PSOE, tres dones van encapçalar la seva candidatura a Cantàbria (Lola Gorostiaga), Aragó (Eva Almunia) i Múrcia (Begoña García Retegui). Cap governarà. A aquestes se suma Barcina, d’UPN.
Cal afegir altres tantes candidates de partits minoritaris, com Neus Ibeas, de Chunta Aragonesista (CHA). A Aragó van competir tres candidates. IU va posar a una altra dona com a cap de llista al País Valencià, Marga Sanz. També en els ajuntaments hi haurà més dones, segons l’augment de candidates a l’alcaldia.
Per a la directora de l’Instituto de la Mujer, Laura Seara, l’augment de dones en els llocs de poder «fa possible una democràcia més realista». Recorda que va ser la Llei d’Igualtat la que va obligar als partits i en els comicis del 2007 a presentar llistes paritàries. «Es fa pedagogia social. Les dones que ocupen llocs de comandament donen exemple», assegura. Però considera que moltes directives encara han de fer seva la llei.
També fa un balanç positiu la presidenta de la Federació de Dones Progressistes, Yolanda Besteiro. «Cal que això es normalitzi», assegura. I recorda que els homes continuen sent una majoria aclaparadora en els llocs de poder.
