Era l’única que quedava sense dones a les seves files. La Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació ha elegit per primera vegada a una acadèmica per ocupar una butaca. Es tracta de la jurista Encarnació Roca Trias, catedràtica de Dret Civil i jutge del Tribunal Suprem. Una dona acostumada a ser pionera penetra en l’últim gran bastió acadèmic 100% masculí. Ho ha aconseguit a la segona.
Roca (Barcelona 1944) es va convertir en la primera catedràtica de Dret Civil d’Espanya el 1978. En aquella oposició va sentir, per primera i única vegada, de ser dona podia ser un inconvenient. «Em va costar més guanyar la plaça que si hagués estat un home. El vaig haver de fer millor i em van fer sentir molt incòmoda. El meu mestre em va dir després de l’examen: ‘si no surt bé serà un escàndol, però hi pot haver un escàndol’. I no n’hi va haver «, afirma la flamant acadèmica. Amb la càtedra a la butxaca, una dotzena d’anys després va trencar un altre motlle: va ser la primera dona que va entrar a l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya, el 1980. Aquesta experta en dret català de família es va convertir en la primera jutgessa a la sala del Civil del Tribunal Suprem, on va ser la quarta que accedia a l’organisme.
Amb aquest currículum, Roca només ha aconseguit entrar a la segona en la Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació (RAJL). A la primera oportunitat, mesos enrere, hi havia un altre candidat més i la butaca va quedar vacant al cap de tres votacions. El passat 21 de novembre, com a candidata única, Roca va guanyar a la primera. Els seus valedors, Eduardo García de Enterría, Aurelio Menéndez Menéndez i Ramón López Vilas, van poder respirar tranquils. «No ha costat molt. Totes les coses han de tenir la seva maduració. Hi ha grups, capelles … cal anar canalitzant les coses», explica diu amb el president de la RAJL, Landelino Lavilla, ministre de Justícia amb Adolfo Suárez.
Lavilla, que inscriu l’entrada de la primera acadèmica, en una «fase de renovació» de la institució, treu ferro al retard: la de Jurisprudència i Legislació era l’única de les grans reials acadèmies sense dones en les seves butaques. Els seus orígens es remunten al 1730, i encara que el president deixa caure que potser Victòria Kent o Clara Campoamor van formar part d’ella, no pot donar fe. En canvi, concedeix que en l’elecció d’Encarnación Roca és aplicable aquella frase de Suárez: «Fer normal el que al carrer és normal».
Roca, que va acabar la carera de Dret en temps en què les dones tenien prohibit l’accés a la judicatura-una vocació que mai va sentir-, creu que abans de morir veurà més jutgesses que jutges en el Suprem. Ja té el discurs d’entrada pensat-sobre la influència del canvi social en el dret de successions-i una cosa molt clara: vol aportar la seva «visió oberta» a la veterana casa.
Font: blogsElpais
