Tres de cada deu dones d’Amèrica Llatina no reben cap tipus d’ingrés, el que significa que depenen d’altres per subsistir, mentre que només un de cada deu homes es troba en aquesta mateixa situació, va revelar avui la Cepal.
Així ho va assenyalar Alicia Bárcena, secretària executiva de la Comissió Econòmica per a Amèrica Llatina i el Carib (Cepal), la seu a Santiago de Xile acull des d’avui i fins dimecres la 46 reunió de la Conferència Regional de la Dona, un òrgan subsidiari del organisme.
Aquesta reunió dóna seguiment a l’anomenat «Consens de Brasília», que va ser adoptat el juliol de 2010 a la capital brasilera i considera vuit grans dimensions per a l’acció, entre elles conquerir per les dones una major autonomia econòmica.
La dependència econòmica de les dones «és pitjor en cas de ruptures conjugals o de viduïtat», ha recalcat Bárcena davant ministres i autoritats d’organismes vinculats a la igualtat de 19 països d’Amèrica Llatina i el Carib.
En el cas de les zones urbanes d’Amèrica Llatina, el percentatge de dones sense ingressos propis, és a dir, sense cap tipus de salari, subsidi o pensió, se situa en el 31,6%, mentre que la proporció d’homes arriba només al 10,6%.
En canvi, en les zones rurals ascendeix al 43,9%, comparat amb el 13,6% dels homes, segons dades de 2008 recollides en l’informe anual de 2011 de l’Observatori d’Igualtat i Gènere de la regió que es va lliurar durant aquest trobada.
En el vessant positiu, la taxa de participació laboral de les dones ha augmentat des de 1990, el que a més està relacionat amb una disminució del percentatge de dones sense ingressos propis, que en les estadístiques es classifiquen com inactives.
En el cas de les dones urbanes, aquesta taxa de participació arribava el 2008 el 52%, deu punts més que el 1990.
Al descens del percentatge de dones sense ingressos propis també contribueixen les polítiques previsionals adoptades en països com Xile, Argentina i Uruguai, on s’han atorgat pensions a dones la cotització va ser escassa o nul · la, va explicar Sonia Montaño, directora de la Divisió d’Afers de Gènere de la Cepal.
En canvi, als països centreamericans o andins la situació es manté estancada, assegura.
Aquestes dones sense ingressos propis es dediquen a feines de la casa no remunerats el valor, però, equivaldria a entre un 25 i un 30 per cent del producte intern brut de cada país d’Amèrica Llatina.
Aquesta xifra s’obté en extrapolar al conjunt de la regió un estudi realitzat a Mèxic, l’únic país que en rigor ha realitzat aquest càlcul i on aquesta tasca equival al 23% del seu PIB, va explicar Rocío García Gaytán, presidenta de l’Institut Nacional de les Dones d’aquest país.
Les dones dedicades al treball domèstic han d’assumir en molts casos, a més, la cura de nens, ancians, malalts o discapacitats, una tasca per la qual no només no reben ingressos, sinó que a més els impedeix sortir al mercat laboral.
Respecte d’això, la secretària executiva de la Cepal va considerar que «l’autonomia econòmica és potser una de les claus centrals per transitar a l’adopció de polítiques públiques de cura».
«És a dir, on les dones deixin de subsidiar l’economia de la cura dels nostres països i passem a adoptar polítiques públiques d’Estat i sistemes nacionals de cura, com ho estan fent Uruguai, Costa Rica o l’Equador», ha apuntat.
Per Bárcena, la nova arquitectura estatal que l’organisme regional de les Nacions Unides proposa només serà possible si hi ha una nova equació entre l’Estat, el mercat i la societat que permeti ampliar els recursos disponibles per assolir els objectius del desenvolupament.
«Això requerirà sens dubte de reformes fiscals» per veure quin és el cost i qui ho paga, va advertir Bárcena, que va estimar que «ja és hora de comprometre a la societat sencera».
En aquesta cita s’analitzarà també l’augment de la participació política, segons va dir Iriny Lopes, ministra de la Secretaria de Polítiques per les Dones de Brasil i presidenta de la Taula Directiva de la Conferència.
A la reunió també participaran la ministra de la Dona de República Dominicana, Alexandrina Germán, la seva homòloga peruana, Aída García, la ministra del Servei Nacional de la Dona de Xile, Carolina Schmidt, i la secretària d’Estat d’Igualtat en funcions del Govern de Espanya, Laura Seara.
Font: EFE
